Els camins de Verdú (III).
Més coses sobre els camins ramaders
...
Noves fonts d’informació
Els últims anys i en
el nostre entorn, el coneixement de per on passaven els camins ramaders ha
avançat força. La concentració parcel·lària que s’aplicarà en les zones de regadiu
del canal Segarra-Garrigues està sent de molta ajuda. La Generalitat de
Catalunya en els municipis afectats, realitza una classificació dels seus camins
ramaders.
Però ja a l’any
1916, el Sr. Eusebi Marí Lamich del Consejo Provincial de Fomento de l’Estat, elaborà
una publicació de referència sobre els camins ramaders, anomenada “Estadística
de la Vías Pecuarias de la Provincia de Lérida”.
El document enumerava
els principals circuits ramaders detectats en aquells pobles que contestaren, allò
que l’autor definia com “un Cuestionario sencillo”, enviat als alcaldes de
l’època. La publicació resultant diferenciava les vies tant generals com locals i indica genèricament les seves característiques:
els termes veïns per on el camí entrava i sortia, les partides del terme per on
passava, l’orientació, l’amplada i la seva longitud.
Aquesta publicació,
els resultats de les actes de les reunions de la classificació de camins
ramaders, producte de la concentració parcel·lària, l’anàlisi detallat i aprofundit
del territori, les aportacions d’estudiosos o d’elements comentats en el darrer
article publicat fan que juntament amb les consideracions expressades al final
d’aquest text, se’n obtingui la proposta de camins ramaders que adjunto i que
amplia l’anterior publicada.
Els camins ramaders que van a Verdú
Dos grans eixos de
camins ramaders de caràcter general, en forma d’aspa, et duien i connectaven
Verdú amb la resta de la xarxa.
·
El primer amb orientació nord-oest
direcció a Verdú, tenia dues branques que provenien de: ... Castellnou de
Seana, per Bellpuig, el Mas de l’Estadella, la serra dels Molars, per desprès
trobar el camí de Bellpuig fins a Verdú. L’altra venia de, ... Tornabous, per
Anglesola, resseguia el camí de Vilagrassa fins a Verdú.
Aquest
eix continuava des de Verdú, en direcció sud-est, també en dues direccions,
l’una per Mas de Bondia, Montornès, Montoliu, Talavera i cap a Sta. Coloma ...,
i una altra per l’Ametlla, Vallfogona, Savallà del Comtat i també cap a Sta.
Coloma ... .
·
El segon gran eix amb orientació
nord-est direcció a Verdú, provenia de:
... Cervera, pel camí de Granyena
o pel tram final del camí Granyanella, anomenat també de les Garrigues i que recollia
els camins del pla de les Avalls. Una altra branca venia de: ... Sant Guim de
Freixenet, per Sant Pere dels Arquells, Rubinat, Cabestany, Montornès fins a Verdú.
Aquest
eix continuava des de Verdú en direcció sud-oest, cap Arbeca i les Borges
Blanques ..., passant el corral Nou, la serra dels Estinclells i el camí que limita
els termes de Preixana i St. Martí. L’altre variant direcció sud-oest, et permetia anar a la Conca de Barberà per
l’Espluga Calba i Vinaixa ..., tot resseguint el camí de Sant Martí de Maldà i
Maldà.
Altres camins
ramaders d’ordre menor però també canalitzadors de bestiari, foren:
- el que baixava de: ... Sta. Maria de
Montmagastrell, Claravalls, Altet i després pel camí de Tàrrega arribar fins a Verdú.
- el que venia del Talladell i et duia
a Verdú, pel seu propi camí o pel camí que uneix el Talladell amb el camí
de Granyanella o també dit de les Garrigues, duien els ramats que baixaven
de Torrefeta, Sedó i l’Aranyó.
- el camí de Verdú a Guimerà i que seguia
després a la Conca de Barberà passant
per Forès i Sarral ....
- el camí de Verdú a Ciutadilla, que et
porta als Emprius i des d’on després, per Ciutadilla, anar cap a Nalec i
Rocafort.
- el camí de Verdú a Rocafort o per una
part del camí de St. Martí, que permetien
connectar-se amb la Conca de Barberà per Senan i els Omells de na
Gaia, passant per Rocafort i Vallbona de les Monges.
A aquesta relació
de camins cal incorporar-hi un de transversal, a la part oest del terme, que
unia la carrerada que provenia de Bellpuig i el Mas de l’Estadella fins als
Emprius i els plans de la Bovera.
Comentari final
Al llegir les actes
de les reunions de classificació del camins ramaders dels diferents municipis
on hi participaven, a més dels tècnics, gent coneixedora del terme, he tingut
la impressió que, tot i ser molt positives, existeixen certs elements que fan, que
de vegades les solucions aportades no s’adeqüessin prou al lloc per on podien
haver passat alguns dels camins ramaders definits. Perquè:
- Les vies ramaderes o pecuàries són
vies de domini públic, aquest aspecte legal que inicialment es bo per a la
seva preservació, es pot transformar en una arma de doble tall, de manera
que pot porta a la classificació feta ha tendir que el seu pas es desviï
per vies que actualment ja o són, o a buscar aquells recorreguts el menys
problemàtics possible, condicionant també les seves característiques.
- A més els resultats dels recorreguts són
una fotografia actual d’allò que no és actual i acabant per forçar continuïtats
en camins actuals. Oblidant connexions de camins, alguns cops ja
desaparegut en part, sense tenir prou en compte dades històriques,
geogràfiques, toponímiques o de rastre en l’arquitectura popular.
![]() |
| Xarxa Bàsica Camins ramaders |
| camí a Ciutadilla 1 |
| camí a Ciutadilla 2 |
![]() |
| camí a Sant Martí de Maldà |

