Els camins de Verdú (III).

Més coses sobre els camins ramaders ...

Noves fonts d’informació

Els últims anys i en el nostre entorn, el coneixement de per on passaven els camins ramaders ha avançat força. La concentració parcel·lària que s’aplicarà en les zones de regadiu del canal Segarra-Garrigues està sent de molta ajuda. La Generalitat de Catalunya en els municipis afectats, realitza una classificació dels seus camins ramaders.


Però ja a l’any 1916, el Sr. Eusebi Marí Lamich del Consejo Provincial de Fomento de l’Estat, elaborà una publicació de referència sobre els camins ramaders, anomenada “Estadística de la Vías Pecuarias de la Provincia de Lérida”.

El document enumerava els principals circuits ramaders detectats en aquells pobles que contestaren, allò que l’autor definia com “un Cuestionario sencillo”, enviat als alcaldes de l’època. La publicació resultant diferenciava les vies tant generals com  locals i  indica genèricament les seves característiques: els termes veïns per on el camí entrava i sortia, les partides del terme per on passava, l’orientació, l’amplada i la seva longitud.

Aquesta publicació, els resultats de les actes de les reunions de la classificació de camins ramaders, producte de la concentració parcel·lària, l’anàlisi detallat i aprofundit del territori, les aportacions d’estudiosos o d’elements comentats en el darrer article publicat fan que juntament amb les consideracions expressades al final d’aquest text, se’n obtingui la proposta de camins ramaders que adjunto i que amplia l’anterior publicada.


Els camins ramaders que van a Verdú
Dos grans eixos de camins ramaders de caràcter general, en forma d’aspa, et duien i connectaven Verdú amb la resta de la xarxa.

·         El primer amb orientació nord-oest direcció a Verdú, tenia dues branques que provenien de: ... Castellnou de Seana, per Bellpuig, el Mas de l’Estadella, la serra dels Molars, per desprès trobar el camí de Bellpuig fins a Verdú. L’altra venia de, ... Tornabous, per Anglesola, resseguia el camí de Vilagrassa fins a Verdú.

Aquest eix continuava des de Verdú, en direcció sud-est, també en dues direccions, l’una per Mas de Bondia, Montornès, Montoliu, Talavera i cap a Sta. Coloma ..., i una altra per l’Ametlla, Vallfogona, Savallà del Comtat i també cap a Sta. Coloma ... .

·         El segon gran eix amb orientació nord-est direcció a Verdú, provenia de:  ...  Cervera, pel camí de Granyena o pel tram final del camí Granyanella, anomenat també de les Garrigues i que recollia els camins del pla de les Avalls. Una altra branca venia de: ... Sant Guim de Freixenet, per Sant Pere dels Arquells, Rubinat, Cabestany, Montornès fins a Verdú.

Aquest eix continuava des de Verdú en direcció sud-oest, cap Arbeca i les Borges Blanques ..., passant el corral Nou, la serra dels Estinclells i el camí que limita els termes de Preixana i St. Martí. L’altre variant direcció sud-oest, et  permetia anar a la Conca de Barberà per l’Espluga Calba i Vinaixa ..., tot resseguint el camí de Sant Martí de Maldà i Maldà.

Altres camins ramaders d’ordre menor però també canalitzadors de bestiari, foren:

  • el que baixava de: ... Sta. Maria de Montmagastrell, Claravalls, Altet i després  pel camí de Tàrrega arribar fins a Verdú.
  • el que venia del Talladell i et duia a Verdú, pel seu propi camí o pel camí que uneix el Talladell amb el camí de Granyanella o també dit de les Garrigues, duien els ramats que baixaven de Torrefeta, Sedó i l’Aranyó.
  • el camí de Verdú a Guimerà i que seguia després a la Conca de Barberà passant  per Forès i Sarral ....
  • el camí de Verdú a Ciutadilla, que et porta als Emprius i des d’on després, per Ciutadilla, anar cap a Nalec i Rocafort.
  • el camí de Verdú a Rocafort o per una part del camí de St. Martí, que permetien  connectar-se amb la Conca de Barberà per Senan i els Omells de na Gaia, passant per Rocafort i Vallbona de les Monges.

A aquesta relació de camins cal incorporar-hi un de transversal, a la part oest del terme, que unia la carrerada que provenia de Bellpuig i el Mas de l’Estadella fins als Emprius i els plans de la Bovera.

Comentari final

Al llegir les actes de les reunions de classificació del camins ramaders dels diferents municipis on hi participaven, a més dels tècnics, gent coneixedora del terme, he tingut la impressió que, tot i ser molt positives, existeixen certs elements que fan, que de vegades les solucions aportades no s’adeqüessin prou al lloc per on podien haver passat alguns dels camins ramaders definits. Perquè:

  • Les vies ramaderes o pecuàries són vies de domini públic, aquest aspecte legal que inicialment es bo per a la seva preservació, es pot transformar en una arma de doble tall, de manera que pot porta a la classificació feta ha tendir que el seu pas es desviï per vies que actualment ja o són, o a buscar aquells recorreguts el menys problemàtics possible, condicionant també les seves característiques.
  • A més els resultats dels recorreguts són una fotografia actual d’allò que no és actual i acabant per forçar continuïtats en camins actuals. Oblidant connexions de camins, alguns cops ja desaparegut en part, sense tenir prou en compte dades històriques, geogràfiques, toponímiques o de rastre en l’arquitectura popular.

Aquests aspectes entre altres, fan que el mapa resultant que he definit no coincideixi del tot, amb els camins descrits fruit de les actes de les reunions.



Xarxa Bàsica Camins ramaders


camí a Ciutadilla 1

camí a Ciutadilla 2

camí a Sant Martí de Maldà