Els camins de Verdú (IV).
La Fira fa camí.
Els monestirs ajuden a fer el camí
De com eren els
camins, la seva evolució i el seu llegat, van units a les necessitats de la
gent, els mitjans i les característiques orogràfiques del territori. La xarxa
de camins de Verdú es va desenvolupar i consolidar quan la vila depenia en tots
els seus àmbits del monestir de Poblet, en el temps en que era considerada la
població més important que tenia sota el seus dominis i jurisdicció.
El període que va
de finals del segle XII al segle XIV és l’etapa essencial en l’aparició i
creixement de les fires a Catalunya, amb gran incidència com a motors de
poblament i font de riquesa. No és d’estranyar doncs que els senyors feudals,
ja fossin laics o eclesiàstics, s’interessin per implantar celebracions
comercials a les seves viles més ben situades respecte als grans eixos del
comerç o centres de comarca, sobretot pels beneficis que se’n derivaven, uns
directes per a ells i uns d’altres d’indirectes perquè repercutien amb augment de
riquesa del territori.
Els monestirs des del
seu inici en l’historia de Catalunya, tant els del nord: St. Miquel de Cuixà,
Sant Martí del Canigó, Ripoll, com els de les àrees més properes a la nostra: Vallbona,
Vallsanta, la Bovera, el Pedregal i, especialment, els de Santes Creus i Poblet,
foren claus en el procés de definició del país. A més de centres culturals i
espirituals, executaven el paper d’unitats econòmiques territorials i les seves
finances es nodrien, a més de donacions o dels drets fiscals sobre els mercats
i d’altres fonts ingressos, també i, principalment,
de les provinents de l’agricultura i de la ramaderia.
Els monestirs eren
propietaris d’importants ramats. No es pot oblidar que la generalització del
teixit de la llana fou, en aquella època, de gran transcendència i que aquesta
esdevingué una de les riqueses més importants de l’economia catalana. Però més
que l’explotació directa dels ramats, el que realment era un fet important, és
que els monestirs tenien amplies extensions de pastures a la muntanya a l’estiu
i de rostolls que asseguraven els pasturatges d’hivern a la plana, tant per els
propis ramats com per als propietaris. Donat els seu valor estratègic i per tal
d’evitar enfrontaments, els monestirs de Poblet i Santes Creus, els anys 1177 i
1183, signaren acords en relació amb el seu ús.
La confluència de factors vers a Verdú
El moviment dels
ramats pels camins i les carrerades van configurar l’aparició de molts mercats
en aquella època: Verdú, l’Hostal de Vilar, Organyà, Salàs, Olius, etc. Verdú es
va consolidar com a centre firal de primer ordre i es transformar en un dels
més importants de l’àrea compresa entre el nord de la Península ibèrica i el
sud dels Pirineus orientals francesos, a més d’Andorra i de Catalunya, a resultes
de la qual, s’hi desenvoluparia una notable xarxa de camins per accedir-hi, a
la vegada que es definiria com a lloc d’encontre necessari.
Hi ha diversos
factors que convergiren en convertir Verdú, en aquest punt de trobada
imprescindible per l’activitat ramadera i comercial des de l’edat Mitjana fins entrat
el segle XX.
L’empenyorament i
posterior venda de Verdú a Poblet, l’any 1227, feu que la vila s’incorporés a
la important relació de propietats que el monestir disposava a Catalunya. Els
monestirs cistercencs usaren diferents formes per a l’explotació d’aquest ampli
territori per tal que esdevingués efectiu i rendible. Crearen una malla d’interrelacions
econòmiques i comercials entre els seus dominis, a més d’una notable influencia
en el poder polític, amb una distribució i organització que calia que fos racional.
Als inicis del segle XII les propietats eren explotades directament a través de
les granges, unitat agrària satèl·lit del monestir a què pertanyia, dedicada a la
cura dels conreus de les terres que tenia adscrites i de la ramaderia. Aquestes
però, evolucionaren ràpidament al llarg del segle XIII i XIV quan l’explotació
dels dominis acabaria estan pràcticament tota externalitzada (tal com ho diríem
ara), cedint els drets d’explotació a famílies o comunitats, això si, amb forts
lligams i acords.
Verdú entrà en
aquest context com una unitat territorial destacable amb un important i creixent
pes poblacional per l’època, on la dependència, en el seu govern i l’explotació
per part del monestir de Poblet, tenia certes similituds en quant a unitat d’explotació
a les d’una granja cistercenca, però amb matisos per dimensió i raons socioeconòmiqes,
estratègiques i de desenvolupament.
A l’extensa relació
de propietats i granges de Poblet com: les d’Utxesa (Torres de Segre), Aviganyà
(Seròs), Torre de Ferran (Alcarràs), Doldellops (Valls), etc o les de Ruidabella, Castellfollit o Mitjana,
prop del monestir, o les més properes a Verdú com: la Novella (Castellnou de
Seana), a Barbens, a Rocaverd (Bellcaire d’Urgell), a Montsuar (Ivars
d’Urgell), a Torreneral (Penelles), a Castellserà, a Boldú, a la Fuliola, el Tarròs, a Tornabous,
a Granyanella, a Torredà (Castelló de Farfanya), a Cérvoles (la Pobla de
Cérvoles), a Sta. Coloma de Queralt, etc.
Cal afegir-n’hi una
altra relació de dominis monacals, per l’explotació agrícola i ramadera, propietat
del monestir de Santes Creus. Alguns d’ells prop de Verdú: al terme de Vilagrassa,
de Tàrrega, el castell de Mor, el castell de Montalbà, la quadra de la Fuliola,
els castells de Gramuntell, Montoliu i Vilagrasseta, el terme de Llor; o les propietats del monestir femení de Vallbona
de les Monges, amb privilegis com els concedits per Alfons I, l’any 1185, referents
a la potestat dels seus ramats d’herbejar i pasturar en tots els seus regnes i
especialment en les terres més properes al seu entorn; o les dels monestirs
cistercencs de Vallsanta, la Bovera i el Pedregal;
En mig de tot
aquest entramat de dominis, cases-cellers, molins, granges, viles i monestirs
del Cister, Poblet actuar sobre Verdú, com a nus destacable de la malla
d’interessos tant propis com aliens. Aconseguint l’obtenció i manteniment de
“Privilegis Reials” sobre la vila a través de la fira, per part de rei Pere
III, a petició de l’abat de Poblet, signat el 10 de setembre de l’any 1378,
ampliada el 18 de març de l’any 1380, i que ja en anterioritat l’any 1370, la
vila havia iniciat amb les fires i el mercat setmanal del dimecres.


