Els camins de Verdú (VI).


Classificació de la xarxa de camins.


En els darrers articles s’ha exposat la importància que té en l’estudi dels camins, el considerar el seu passat i el llegat que ha deixat l’acció de l’home, lògicament vinculats a les seves característiques orogràfiques. És per això, que eines com l’anàlisi del seguit de cartografies històriques o actuals, la toponímia, la localització dels vestigis de civilitzacions que hi habitaren, la identificació de possibles restes de centuriació i parcel·lació, els accessos a pobles veïns o els diferents espais d’aquest territori com poden ser: -els cultius, els boscos, els emprius, les basses, les pletes, els corrals, les pedreres, els masos, les cabanes, els closos, els murs, etc...-, són en definitiva els elements que en la seva mesura, contribueixen a l’aproximació i l’avenç del coneixement del territori i de la seva xarxa de comunicació.


Els camins són el fruit d’un llarg procés en l’història, amb un pòsit de molts de segles que amb les lògiques alteracions en el seu recorregut i amb una realitat que incidia molt lentament en els seus canvis, que en molts de casos són encara clarament perceptibles, han contribuït a dibuixar en aquest territori, el paisatge que avui hi coneixem. La xarxa de camins que en resulta a Verdú, configuren una malla que s’estructura en diferents tipus de vies que és vertebren, excepte per les accions del home en els últims anys, en tres grans grups o tipologies.

Xarxa Principal dels Camins històrics de Verdú

La definirem com a aquell conjunt de rutes estimades com a bàsiques, que han permès el lligam històric de Verdú amb les poblacions veïnes i amb el global de la xarxa de vies, d’acord amb les característiques i necessitats del moment, tot perdurant en el temps en les seves funcions.

Set són els grans eixos o vies de connexió històriques que surten o arriben a Verdú en direcció els quatre punts cardinals, en una típica disposició en teranyina (s’exclou en aquest nivell d’anàlisi, de la carretera d’accés actual a la Vila) . Aquestes a la vegada a poca distància, és multipliquen fins a un total de 14 camins, configurant així la malla bàsica que permetia als verdunins poder accedir a la totalitat de territoris habitats del seu entorn.

Xarxa Bàsica de Camins primaris i secundaris

Enumerant les vies d’aquesta “Xarxa Principal” que té com a focus central Verdú, en direcció nord i seguint el sentit de les agulles del rellotge, tenim cinc rutes que creuaven el desaparegut camí ral, que unia Barcelona amb Lleida, són: el camí de Vilagrassa, que desprès continua cap a Anglesola i és perllongava per diferents trajectes als Pirineus més occidentals. El camí de Tàrrega i el camí del Talladell, ambdós coincidents en sortir de Verdú per travessar el riu Cercavins i que un cop passada la font de Santa Magdalena és divideixen, fins arribar a les poblacions esmentades en creuar el riu d’Ondara i des de on és podia després, recórrer els itineraris per anar a les planes prepirinenques i resseguir el riu Segre o les seves carenes paral·leles, per fins i tot arribar al Pirineus central i a les valls d’Andorra. En els últims temps el camí del Talladell, en el tram al baixar a d’Ondara, ha sofert una petita variació en el seu itinerari. El camí de Granyanella que és connecta seguidament pel l’antic camí ral amb Cervera i en creuar-lo amb la Curullada, amb una branca anterior per arribar a la Móra. El camí de Granyena de Segarra, ja més al nord-est, coincideix en el seu primer tram amb el camí de Mas de Bondia per desprès en creuar el riu, seguir al costat del seu principal afluent el torrent de Vilagrasseta fins a Granyena, amb continuïtats a Gramuntell i Vilagrasseta. El camí segueix en direcció nord fins a Cervera, des de on s’enllaçava amb el camí que duia a Barcelona i la resta de vies que conduïen als Pirineus més orientals.

En direcció est, tenim dos itineraris de l’anomenada “Xarxa Principal” són: el camí de Mas de Bondia i Montornès de Segarra, aquest ara transformat en la seva major part en carretera, acompanya en tot el seu trajecte al riu Cercavins, per després passar per Montoliu de Segarra, amb una ramal a Cabestany i seguir per Talavera fins a la vila de Santa Coloma de Queralt, on és connectava amb les rutes que venien des dels Pirineus, cap al Penedès, Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. Més al sud-est hi ha el camí de l’Ametlla de Segarra, que passa prop del Pujal Gros al límit del terme de Verdú, amb el perill que una mica més enllà, en desaparegui un tram. Fet que ja succeeix poc abans d’arribar a l’anomenat fondo del camí de Verdú, ans d’arribar a l’Ametlla. El camí té també una branca en direcció sud, que creua el riu Corb a Vallfogona del Riucorb i permet poder anar a la Conca de Barberà, per Forès o per Conesa.

Els camins de la “ Xarxa Principal” que porten al sud, franquegen tots ells la vall del riu Corb, s’encaminen a la Conca de Barberà, el Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, a la vegada que permetien també, anar als monestirs de Vallbona de les Monges, Santes Creus i Poblet. En són un grup de cinc camins: el camí de Guimerà, que es connecta més enllà, amb l’antic camí ral direcció a Sarral. El camí de Ciutadilla, que segueix el camí a l’esquerra de la creu de Gratapalles i s’encamina tot recte al poble en salvar el riu Corb, per desprès saltar a la Conca per Belltall i Forès. El camí de Nalec, que neix com una branca a la dreta en creuar el fondo de les Roques, a la meitat del camí de Ciutadilla, en prendre rumb sud-oest, travessa la carretera C-14, punt a partir del qual, el seu recorregut desapareix (amb tot hores d’ara, encara es pot arribar endevinar alguna possible traça per on passava, fins arribar a Nalec). El camí de Sant Martí, camí de centuriació, surt de Verdú en direcció sud-est de manera rectilínia fins el seu destí. Actualment queda interromput en la seva continuïtat en un petit tram, en el punt on és troba amb el camí de Rocafort. Més endavant continua vers Maldà, per després anar a la Conca i passar per l’Espluga Calba. El camí de Rocafort de Vallbona i de Vallfogona de les Monges és un camí que, en el seu tram inicial, és compartit amb el camí que va a Preixana, desviant-se poc després de creuar la carretera C-14, en direcció sud-est, quasi paral·lel al camí de Sant Martí. Als voltants del corral Nou en orientació sud, el camí segueix tot dret i passa per les Valernes fins a Rocafort de Vallbona i Vallbona de les Monges.

Per tancar el recorregut de les agulles de rellotge, tenim els camins de la “Xarxa Principal” orientats a l’oest i que s’adrecen a terres urgellenques i lleidatanes. El camí de Bellpuig que passa pel Mas de l’Estadella i el camí de Preixana que passa pel Mas de Mora i els Estinclells i que en el seu primer tram coincideix amb el camí de Rocafort de Vallbona, també dit el camí del Gossalat.
.

Xarxa Secundària de Camins històrics de Verdú

A aquesta nodrida Xarxa d’itineraris de referència, cal afegir-n’hi una altra que l’anomenarem “Xarxa Secundària de camins històrics de Verdú”, formada per un entramat de vies que s’entrellacen amb la Xarxa Principal o bàsica complementant-la, a la vegada que donen accés a diferents partides del terme, algunes d’elles conseqüència d’antics espais castrals.

S’incorporen també, totes aquelles rutes que uneixen poblacions veïnes, sense necessitat d’accedir a Verdú. Aquetes vies juntament amb les anteriors, enriqueixen i complementen les connexions.

Xarxa Bàsica Camins primària i secundaria en el seu entorn
En aquest cas tenim en primer lloc, el camí que connecta Guimerà amb Mas de Bondia, límit occidental del terme de Verdú, o els camins que uneixen Guimerà amb Vilagrassa o Anglesola, i que ressegueix en un bon bocí del recorregut una antiga carrerada. El camí que unia Guimerà amb Tàrrega, en molts d’espais desaparegut, però amb dos possible itineraris, l’un pels camins dels Plans, les Pedreres, Sant Joan i dels Codosos i l’altre pel camí que s’entreveu al recórrer el fondo de les Roques. D’altres itineraris d’aquesta Xarxa són: els camins que van de Ciutadilla a Preixana, límit sud del terme i a Bellpuig, o de Ciutadilla a Anglesola, o de Ciutadilla a Tàrrega (en aquest cas desaparegut quasi en la seva totalitat i només s’hi pot identificar una plausible traça). També els trajectes que comuniquen Rocafort amb Vilagrassa, Anglesola, i Tàrrega (amb un tram inicial comú i on també, el ramal de Tàrrega ha desaparegut en una part). Per acabar tenim les vies que connecten Sant Martí amb Vilagrassa i Tàrrega, aquest últim transformat en carretera, amb algunes variacions en el seu recorregut.

Complementant ambdues malles definides, la Xarxa Principal o Bàsica i la Xarxa Secundària, podem identificar una tercera agrupació de camins, els quals la seva funció determinant és el permetre l’accés final a determinats entorns i espais del terme de Verdú.