Els camins de Verdú (VII).
Unes rutes plenes d’història.
La comunicació
entre pobles alhora que el desplaçament fix i constant dels mercaders o marxants
que anaven a les fires, fomentaren la consolidació d’una xarxa de vies
regulars, de mitjana i gran distància. A la vegada aquesta és connectava entre
si, a més dels camins per accedir als espais de conreu, de pastura i edificis a
l’ús. És en aquest context que a Verdú, per la seva estreta interrelació amb
Poblet, les fires, la ramaderia, l’agricultura, la ceràmica i d’una ferma voluntat
de voler ser, que és propiciar un desenvolupament socio-econòmic que fou cabdal
per configurar una extensa i nodrida xarxa de comunicacions que anava molt més
enllà de la típica xarxa medieval, en forma d’aranya, connectora de poblacions
veïnes.
Les condicions del
transport, els mitjans i els camins no feren un salt qualitatiu destacable, fins
molt a finals del segle XIX, i de manera més categòrica ben entrat el segle XX.
Durant molts de segles és buscava, en la mesura del possible, seguir la
orografia del terreny, mirar de fer pendents suaus, anar per llocs alts -en el
cas del camins ramaders-, evitar de creuar el mínim els rius o torrents, etc..
. La funció i l’ús del camí, incidia en les seves característiques. Així a Verdú
alguns dels camins, compatibilitzaven les seves diferents funcions En les fires
que en aquells temps, s’hi exhibien els productes en la seva totalitat i no pas
mostres, fet que condicionava la tipologia dels camins per on si passava i és
fer necessari que en alguns trams, d’aixecar proteccions de parets de pedra
seca, amb una doble missió, la d’evitar la incursió dels animals que anaven a
la fira i la de poder treure les pedres del tros, permeten contenir o anivellar
les terres del tros o fer bancals per aprofitar millor el territori.
Per compatibilitzar
les necessitats dels usuaris, en els camins s’hi establien diferents espais.
Quan l`ús era més ramader, si configuren espais de descans, d’abeurador, de
guarda o d’espera per accedir a la fira. Ajudaven en aquesta finalitat, les
nombroses pletes existents, prop d’una vintena, en un radi d’acció a peu de
menys d’un dia de Verdú. Si el camí era més agrícola si incorporaren prop seu
nombroses cabanes i closos, que és feien servir per la salvaguarda i descans,
tant dels homes com dels animals, a més de guardar les eines del camp.
Altres
condicionants dels camins eren l’aigua, les fonts, les peixeres o basses que
s’usaven com abeuradors pels animals -la bassa de la Comallonga, la bassa
blanca, la bassa del coll dels Estinclells, les peixeres, ...-, o dels espais
de pastura i boscos. Aquest llocs de vegades els drets d’aprofitament sobre els
béns comuns eren compartits –l’empriu-, podent-ho ser també sobre el territori -els
Emprius-. A Verdú hi ha una partida del terme que te aquest mateix origen i denominació.
Els camins de les castralies i les quadres
En la configuració
resultant actual dels camins de Verdú, un element important ha tenir present és
el fet que, a més de l’entrelligà les poblacions veïnes, aquest eren l’accés
als antics nuclis existents i els seus territoris d’influència. La toponímia
actual en el municipi conserva el mateix nom o derivats, a algunes de les
partides del terme, origen de nuclis amb aquestes característiques. Són el cas
de les partides de: Malpàs, Lestinclell (Estinclells), Recop (Recots), Valerna,
Bompàs i Pèlec.
En fer una relació
de camins que comunicaven les antigues castralies, amb Verdú i les poblacions
veïnes, i tenint present que hores d’ara és fa molt difícil identificar-ne una
ubicació exacta, tot i que se’n ha acotat una àrea d’ocupació plausible, és pot
establir possibles camins d’accés en aquest espais, així com en la seva àrea d’influència.
I així tenim, en el cas de Malpàs i l’Estinclells els camins: del Molar, el de
les Espines, el de Preixana, el de les Codines i el dels Plans. Per l’antiga
castralia de les Valernes hi ha els camins: del Corral Nou i el de Rocafort, i.
per l’antiga castralia de Racots hi ha els camins: de el Recot i el de
Valernes. Els camins dels Plans de St. Joan, de les Roques, de los Codosos i el
de les Corcues per l’antiga castralia del Pèlec, i finalment els camins: dels
Carros, de les Ventalloles, de les Basselles i dels Ballesters, o de l’Ametlla
de Segarra per la castralia de Bompàs.
Tingueren i tenen
també, un paper cabdal en la definició del Verdú creixent, els camins ajudaren
a modelar l’estructura actual de la vila, a partí de la primera muralla i de
les seves portes d’accés.
Si observem la
xarxa secundària, al voltant de la vila i destaca l’orientació semicircular
d’aquesta, conseqüència segurament de processos de rompuda en la parcel·lació a
l’edat mitjana i influint-n’hi també la orogràfica del terreny i els barrancs
dels seus torrents.
El polígon de Verdú
Si analitzem
l’actual contorn administratiu del terme de Verdú, podem observar que els
límits de la seva silueta, dibuixen una figura en forma pentagonal, on en cada
costat i coincideix almenys algun camí; així al sud-est, hi ha el camí de
Guimerà a Mas de Bondia, que coincideix amb una línia de centúria, la qual cosa
com diu Bolós J., ens pot fer pensar que en aquesta contrada hi havia un lloc
habitat, amb uns límits que han perdurat al llarg dels segles des de l’època
romana. El camí de Ciutadilla a Bellpuig, també anomenat camí de Recots el sud,
a l’oest el llindar es amb un tram del camí de St. Martí a Tàrrega (actual
carretera LV-2021) i amb un tram del camí de Ciutadilla a Anglesola. El nord es
definit, per un ramal de la carrerada d’accés a Verdú provenint de la de Bellpuig , per la
serra dels Molars i més el nord-est, es el definit tancant el polígon, per un
tram del camí de Verdú a l’Ametlla de Segarra i trams de camins de la xarxa
secundària.
El temps emprat en
els desplaçaments, dona una idea de la dificultat i duresa en el transport que,
a pas de tropa i ja en el segle XIX, teníem que per anar de Barcelona a Verdú
es necessitava 24 hores, o de Barcelona a Lleida unes 36 hores, i per no parlar
del temps que es tardava per anar de Barcelona a Tortosa, 39 hores. En el cas
dels desplaçaments per transportar animals, com passava per anar a les fires, la
distància recorreguda en un dia, era aproximadament d’uns 15 quilometres.
Les noves portes al Verdú del demà
A la història de la
xarxa de camins històrics de Verdú, s’incorpora a finals del segle XIX i primera
meitat del XX, un nou eix vertical vertebrador, que creua el terme de nord a
sud, és l’actualitat la
carretera C-14. Ell és configura com el corredor de connexió
entre els Pirineus i la costa, i secciona en el seu pas, un nombre no
menyspreable de camins de la xarxa principal i secundària de Verdú. En el
recorregut de la traça de la carretera si pot intuir, en la seva primera
meitat, la coincidència de pas amb l’antic camí que unia Tàrrega amb Guimerà i també
amb Ciutadilla.
Un altre eix vertebrador
ha destacar és l’horitzontal, format pel camí de les Espines, ara carretera de
les Espines i la carretera local LV-2101, en el seu primer tram d’accés a Verdú
des de l’anomenat ”empalme”, per després discorre en part, per l’antic camí de
Mas de Bondia i Montornès, resseguint la vall del Cercavins. En un futur
proper, caldria fomentar i consolidar la importància d’aquest eix. Transformant
en direcció sud, el tram del camí de Preixana en carretera, que va des del seu encreuament
amb la carretera LV-2021 ,
de Tàrrega a St. Martí, fins a el poble de Preixana i després Bellpuig. En
direcció nord la consolidació passa per la carretera de Montornès, amb dues variants,
l’un en direcció a Granyena i Cervera, i l’altra en direcció a Montoliu i Santa
Coloma.
Una tercera via s’ha
pot fer menció, amb caràcter d’eix semi-transversal, és el format pel tram de
carretera que creua el terme per l’oest i que aprofita, quasi en la seva
totalitat, l’antiga traça del camí que unia Tàrrega amb Sant Martí.
En un proper futur
dos nous eixos caldrà incorporar com alternativa a la carretera i prevista autovia
C-14, tant pel trànsit agrícola, com pel de proximitat o turístic, ambdós
paral·lels a la carretera pels seus costats, l’un seria el format pels camins que
uneixen Verdú amb Tàrrega i Verdú amb Ciutadilla –en definitiva les valls del
Corb i d’Ondara-, i l’altre amb una nova via que uniria el camí de Bellpuig, en
el punt que enfila la serra dels Molars amb el camí de Rocafort.
| obres a l'empalme de Verdú |
Un comentari per les obres actual de millora de
Un altre element de
futur, de vital importància per a Verdú i la seva xarxa de camins i comunicacions,
serà el canal Segarra-Garrigues, que en aquest segle XXI regarà a una extensa àrea
del terme i on la concentració parcel·laria, ha de saber comptabilitzar i
salvaguardar els camins històrics de Verdú, o fins i tot fomentar-los, però en
cap cas induir la seva desaparició. Ells són una patrimoni de la història del
poble, que ha perdurat fins l’actualitat i que no s’han de deslligar del
progrés.
| Obres de la C-14 en els seus accessos a Verdú |
Els camins són vies
de comunicació, però són també elements que ens permeten connectar la història
del nostre passat amb el present i el futur. Aquells pobles que coneixen la
seva història, la saben analitzar i interpretar, tenen més variables per poder
afrontar el seu demà amb èxit.
| pont sobre la C-14 que connectarà amb Verdú |