Els camins de Verdú (VII).


Unes rutes plenes d’història.


La comunicació entre pobles alhora que el desplaçament fix i constant dels mercaders o marxants que anaven a les fires, fomentaren la consolidació d’una xarxa de vies regulars, de mitjana i gran distància. A la vegada aquesta és connectava entre si, a més dels camins per accedir als espais de conreu, de pastura i edificis a l’ús. És en aquest context que a Verdú, per la seva estreta interrelació amb Poblet, les fires, la ramaderia, l’agricultura, la ceràmica i d’una ferma voluntat de voler ser, que és propiciar un desenvolupament socio-econòmic que fou cabdal per configurar una extensa i nodrida xarxa de comunicacions que anava molt més enllà de la típica xarxa medieval, en forma d’aranya, connectora de poblacions veïnes.


Les condicions del transport, els mitjans i els camins no feren un salt qualitatiu destacable, fins molt a finals del segle XIX, i de manera més categòrica ben entrat el segle XX. Durant molts de segles és buscava, en la mesura del possible, seguir la orografia del terreny, mirar de fer pendents suaus, anar per llocs alts -en el cas del camins ramaders-, evitar de creuar el mínim els rius o torrents, etc.. . La funció i l’ús del camí, incidia en les seves característiques. Així a Verdú alguns dels camins, compatibilitzaven les seves diferents funcions En les fires que en aquells temps, s’hi exhibien els productes en la seva totalitat i no pas mostres, fet que condicionava la tipologia dels camins per on si passava i és fer necessari que en alguns trams, d’aixecar proteccions de parets de pedra seca, amb una doble missió, la d’evitar la incursió dels animals que anaven a la fira i la de poder treure les pedres del tros, permeten contenir o anivellar les terres del tros o fer bancals per aprofitar millor el territori.

Per compatibilitzar les necessitats dels usuaris, en els camins s’hi establien diferents espais. Quan l`ús era més ramader, si configuren espais de descans, d’abeurador, de guarda o d’espera per accedir a la fira. Ajudaven en aquesta finalitat, les nombroses pletes existents, prop d’una vintena, en un radi d’acció a peu de menys d’un dia de Verdú. Si el camí era més agrícola si incorporaren prop seu nombroses cabanes i closos, que és feien servir per la salvaguarda i descans, tant dels homes com dels animals, a més de guardar les eines del camp.

Altres condicionants dels camins eren l’aigua, les fonts, les peixeres o basses que s’usaven com abeuradors pels animals -la bassa de la Comallonga, la bassa blanca, la bassa del coll dels Estinclells, les peixeres, ...-, o dels espais de pastura i boscos. Aquest llocs de vegades els drets d’aprofitament sobre els béns comuns eren compartits –l’empriu-, podent-ho ser també sobre el territori -els Emprius-. A Verdú hi ha una partida del terme que te aquest mateix origen i denominació.

Els camins de les castralies i les quadres

En la configuració resultant actual dels camins de Verdú, un element important ha tenir present és el fet que, a més de l’entrelligà les poblacions veïnes, aquest eren l’accés als antics nuclis existents i els seus territoris d’influència. La toponímia actual en el municipi conserva el mateix nom o derivats, a algunes de les partides del terme, origen de nuclis amb aquestes característiques. Són el cas de les partides de: Malpàs, Lestinclell (Estinclells), Recop (Recots), Valerna, Bompàs i Pèlec.

En fer una relació de camins que comunicaven les antigues castralies, amb Verdú i les poblacions veïnes, i tenint present que hores d’ara és fa molt difícil identificar-ne una ubicació exacta, tot i que se’n ha acotat una àrea d’ocupació plausible, és pot establir possibles camins d’accés en aquest espais, així com en la seva àrea d’influència. I així tenim, en el cas de Malpàs i l’Estinclells els camins: del Molar, el de les Espines, el de Preixana, el de les Codines i el dels Plans. Per l’antiga castralia de les Valernes hi ha els camins: del Corral Nou i el de Rocafort, i. per l’antiga castralia de Racots hi ha els camins: de el Recot i el de Valernes. Els camins dels Plans de St. Joan, de les Roques, de los Codosos i el de les Corcues per l’antiga castralia del Pèlec, i finalment els camins: dels Carros, de les Ventalloles, de les Basselles i dels Ballesters, o de l’Ametlla de Segarra per la castralia de Bompàs.

Tingueren i tenen també, un paper cabdal en la definició del Verdú creixent, els camins ajudaren a modelar l’estructura actual de la vila, a partí de la primera muralla i de les seves portes d’accés.

Si observem la xarxa secundària, al voltant de la vila i destaca l’orientació semicircular d’aquesta, conseqüència segurament de processos de rompuda en la parcel·lació a l’edat mitjana i influint-n’hi també la orogràfica del terreny i els barrancs dels seus torrents.

El polígon de Verdú

Si analitzem l’actual contorn administratiu del terme de Verdú, podem observar que els límits de la seva silueta, dibuixen una figura en forma pentagonal, on en cada costat i coincideix almenys algun camí; així al sud-est, hi ha el camí de Guimerà a Mas de Bondia, que coincideix amb una línia de centúria, la qual cosa com diu Bolós J., ens pot fer pensar que en aquesta contrada hi havia un lloc habitat, amb uns límits que han perdurat al llarg dels segles des de l’època romana. El camí de Ciutadilla a Bellpuig, també anomenat camí de Recots el sud, a l’oest el llindar es amb un tram del camí de St. Martí a Tàrrega (actual carretera LV-2021) i amb un tram del camí de Ciutadilla a Anglesola. El nord es definit, per un ramal de la carrerada d’accés a Verdú provenint de la de Bellpuig, per la serra dels Molars i més el nord-est, es el definit tancant el polígon, per un tram del camí de Verdú a l’Ametlla de Segarra i trams de camins de la xarxa secundària.

El temps emprat en els desplaçaments, dona una idea de la dificultat i duresa en el transport que, a pas de tropa i ja en el segle XIX, teníem que per anar de Barcelona a Verdú es necessitava 24 hores, o de Barcelona a Lleida unes 36 hores, i per no parlar del temps que es tardava per anar de Barcelona a Tortosa, 39 hores. En el cas dels desplaçaments per transportar animals, com passava per anar a les fires, la distància recorreguda en un dia, era aproximadament d’uns 15 quilometres.

Les noves portes al Verdú del demà

A la història de la xarxa de camins històrics de Verdú, s’incorpora a finals del segle XIX i primera meitat del XX, un nou eix vertical vertebrador, que creua el terme de nord a sud, és l’actualitat la carretera C-14. Ell és configura com el corredor de connexió entre els Pirineus i la costa, i secciona en el seu pas, un nombre no menyspreable de camins de la xarxa principal i secundària de Verdú. En el recorregut de la traça de la carretera si pot intuir, en la seva primera meitat, la coincidència de pas amb l’antic camí que unia Tàrrega amb Guimerà i també amb Ciutadilla.

Un altre eix vertebrador ha destacar és l’horitzontal, format pel camí de les Espines, ara carretera de les Espines i la carretera local LV-2101, en el seu primer tram d’accés a Verdú des de l’anomenat ”empalme”, per després discorre en part, per l’antic camí de Mas de Bondia i Montornès, resseguint la vall del Cercavins. En un futur proper, caldria fomentar i consolidar la importància d’aquest eix. Transformant en direcció sud, el tram del camí de Preixana en carretera, que va des del seu encreuament amb la carretera LV-2021, de Tàrrega a St. Martí, fins a el poble de Preixana i després Bellpuig. En direcció nord la consolidació passa per la carretera de Montornès, amb dues variants, l’un en direcció a Granyena i Cervera, i l’altra en direcció a Montoliu i Santa Coloma.

Una tercera via s’ha pot fer menció, amb caràcter d’eix semi-transversal, és el format pel tram de carretera que creua el terme per l’oest i que aprofita, quasi en la seva totalitat, l’antiga traça del camí que unia Tàrrega amb Sant Martí.

En un proper futur dos nous eixos caldrà incorporar com alternativa a la carretera i prevista autovia C-14, tant pel trànsit agrícola, com pel de proximitat o turístic, ambdós paral·lels a la carretera pels seus costats, l’un seria el format pels camins que uneixen Verdú amb Tàrrega i Verdú amb Ciutadilla –en definitiva les valls del Corb i d’Ondara-, i l’altre amb una nova via que uniria el camí de Bellpuig, en el punt que enfila la serra dels Molars amb el camí de Rocafort.

obres a l'empalme de Verdú

Un comentari per les obres actual de millora de la carretera C-14, que en la mesura que acompleixin una seria de mesures pels camins de Verdú, han de ser positives. En primer lloc necessitat de la no afectació i interrupció de cap dels camins històric que creu-hi. En cap cas la carretera ha de ser una muralla que divideixi el terme en dues part –aquesta mateixa màxima és extensible pel futur canal Segarra–Garrigues- i en segon lloc tres nous punts d’accés o portes de Verdú, s’han de consolidar. Són ells resultat de la intersecció amb la carretera C-14 i han ajudar a vertebrar i ordenar el Verdú del futur. L’accés sud pel camí del Gossalat -camí històric de Preixana i Rocafort-, l’accés centre per l’actual carretera al poble i la seva continuació en la carretera de les Espines i l’accés nord pel camí històric de Vilagrassa -al tossal redó, punt de sortida d’una futura carretera variant que connectaria amb la carretera de Mas de Bondia i Montornès-.

Un altre element de futur, de vital importància per a Verdú i la seva xarxa de camins i comunicacions, serà el canal Segarra-Garrigues, que en aquest segle XXI regarà a una extensa àrea del terme i on la concentració parcel·laria, ha de saber comptabilitzar i salvaguardar els camins històrics de Verdú, o fins i tot fomentar-los, però en cap cas induir la seva desaparició. Ells són una patrimoni de la història del poble, que ha perdurat fins l’actualitat i que no s’han de deslligar del progrés.

Obres de la C-14 en els seus accessos a Verdú
El millor aval per evitar-ne el seu desús o no entrar en un procés que els porti a la seva desaparició, és el d’incrementar-ne el seu coneixement, a més d’una adequada catalogació, senyalització i divulgació. La recerca, el foment i la consolidació, de nous usos per la seva recuperació, establiran els mecanismes convenients i compatibilitzaran, com s’ha fet històricament, els usos tradicionals amb els nous. Com podrien ser les vies de recorregut turístic, cultural, històric, paisatgístic, ecològic, etc. ..., tant a peu (GR o similars), com en bicicleta -circuits senyalitzats- o en altres medis. L’establiment dels mitjans econòmics i legislatius sobre els camins de Verdú, la protecció, recuperació, conservació i recerca, tant en la traça com en les amplades i demés elements relacionats: parets de pedra seca, marges, cabanes, creus, aforestacions, juntament amb els acords amb les poblacions veïnes, directament o a través dels Consells Comarcals de la Segarra i de l’Urgell, la Diputació i la Generalitat de Catalunya, que incidiran en l’oferta complementaria, afavorint elements que possibilitarien la reorientació i solució.

Els camins són vies de comunicació, però són també elements que ens permeten connectar la història del nostre passat amb el present i el futur. Aquells pobles que coneixen la seva història, la saben analitzar i interpretar, tenen més variables per poder afrontar el seu demà amb èxit.




pont sobre la C-14 que connectarà amb Verdú