L’estructuració del territori a l’edat mitjana.


El terme de Verdú


Per tal d’aprofundir i avançar en el coneixement d’un territori, els efectes de l’home en l’articulació i l’evolució social són cabdals per interpretar o establir els mecanismes adequats d’interrelació. Diverses publicacions han desglossat en els últims anys els mecanismes que poden ajudar a explicar els diferents processos de territorialització al llarg de l’Edat Mitjana, afavorint l’anàlisi per a una millor interpretació d’aquest en el cas de Verdú i el seu territori.


            A l’Edat Mitjana el castell és l’element que protegeix i domina el territori, que dóna seguretat i control a la població, on les comunicacions adquireixen una elevada significació en la configuració a través de la xarxa de camins. El castell és el mecanisme articulador d’una porció del territori. El poder comtal per un costat i l’eclesiàstic per l’altre articulen i miren de capitalitzar les dinàmiques de domini polític i social. El concepte que ho vehicula sorgeix de l’equació de dos elements combinables: la fortificació i un territori definit que s’anomena castell termenat (castlania). Aquests, sota l’influencia carolíngia, al llarg dels segles VIII al IX, es van organitzant i substituir la breu presència musulmana.

Per tal de tenir un major control del poder dels castells termenats per part del comte, fa que aparegui una nova figura de delegació, el vicari. La posterior patrimonialització de l’ofici propicia l’aparició d’un nou grup de famílies amb poder i rendes: les vicarials. Són les famílies vescomtals i vicarials, juntament amb bisbes i monestirs puixants, els que al segle X projecten el seu dinamisme en l’ocupació de la terra desorganitzada i força buida. Constituint la frontera amb els dominis islàmics amb una xarxa estreta i completa de construccions de castells termenats de diferent mida segons l’orografia i la capacitat. Es en el segle XI quan s’accelera l’esquema d’incorporació de territoris, d’establiment de nous termes i d’explotació agrícola, la  parcel·lació de la qual incideix en la delimitació, en el sistema productiu i en l’organització territorial.

El castell es consolida com l’element de base que configura la societat, que avança vers un control molt precís del territori i de la població. El terme del castell esdevé la unitat tributària i militar usada, establint-se una delegació de deures i drets amb el senyor. Aquesta delegació fa que apareguin ràpidament noves figures en la piràmide social del castell com són les cavalleries (tres i quatre generalment i de vegades fins a set i vuit), que es configuren a partir de les obligacions militars calculades en cavalls armats i de les rendes obtingudes en un sector del territori. Esdevenint una subdivisió interna del terme castral anomenat quadra. Les quadres reprodueixen els mateixos criteris d’ocupació que els castells, centren defensa i població en un indret prominent de l’entorn, delimiten un terme mitjançant creus i senyals, faciliten un control ordenat del conjunt castral i garanteixen la defensa i distribució de l’espai agrari. La possessió i suma de castlanies (castell més terme) se situa entre les principals bases d’ingressos i fonts de riquesa dels barons.




A partir d’aquest elements, el comte de Barcelona, en la seva marca d’expansió osonenca, el comtat de Manresa, estableix uns centres de vertebració per la ordenació del territori. La relació entre el comte i el poder baronial converteix els nuclis centrals inicials en termes castrals: Cervera, Talladell, Tàrrega i Anglesola o en el curs del riu Corb: Guimerà, Ciutadilla, Nalec, Rocafort i Maldà, o més cap el sud, Rocallaura, Colobres, Tallat, Omells i Mata de Senan. Els espais de subdivisió de les quadres s’afermen, a la mesura d’un major desenvolupament socioeconòmic, sota la protecció d’un habitat fortificat, d’una concentració de la població i d’un millor aprofitament de l’espai agrari. En aquesta dinàmica, les quadres viuen evolucions diverses, que generalment avança cap a la fragmentació de l’espai inicial. I així per exemple, les quadres en l’àmbit targarí ja reben en el mateix segle XI, una consideració castral.

La més gran ocupació del territori deriva de la necessitat d’una major especificació d’aquest. Es el cas de la quadra de Verdú, on es constaten amb plena identitat els termes de: Bompàs, Pèlec, Malpàs, Recot, Lestinclell i Valerna. Un major aprofitament dels recursos, l’increment de la població, la conjuntura fronterera i social i les noves fortificacions impliquen l’ocupació dels termes menors, fins i tot establint una relació homogènia entre aquest i l’entitat superior, en el cas de les Valernes o el Recot. El propi dinamisme socioeconòmic atorga una especificació i una definició castral per a Bompàs, que s’intensificarà de manera evident en la centúria següent, a traves d’una relació creixent amb Verdú.

Aquesta relació evolutiva amb el castell matriu és resol de diferents maneres. En el cas del Vilet per Maldà, la unitat originària és la que reté la nova, però més usual serà que, els del primer castell cedeixen determinats drets, sobretot en el delme en els nous. L’evolució posterior marcarà variades situacions en les que es sancionarà l’evolució o s’evidenciaran les fissures obertes, com és el cas entre Tàrrega i Verdú.

mapa de Catalunya ICC, Verdú 1764

Al llarg del segles que van del XII al XIV, a la baixa Edat Mitjana, la noció de quadra es manté per identificar els indrets termenats amb capacitat de jurisdicció menor dins un nucli castral, obrint , sota aquest comú denominador, un diferent ventall de situacions. Les definicions dels segles anteriors es poden interpretar amb alteració de continguts per a esdevenir armes en els nous conflictes. El nucli emergent de Verdú, amb afany de teixir una capitalitat sobre l’entorn i amb nombrosos punts de fricció sobre Tàrrega, l’entorn de l’ús de pastures i l’accés a propietats, fan avançar vers una col·lisió ben oberta a l’inici del segle XIV. En aquesta situació el govern de Tàrrega pretén que els seus ordenaments i contribucions municipals es compleixin a Verdú, al·legant que és una quadra targarina. Aquest fet és negat evidentment pels verdunins, que cerquen un ple reconeixement castral, en concordança amb una puixança ben arrelada que els porta a cercar una diferent adscripció no sols de cara a les vegueries reials sinó també vers els deganats eclesiàstics. Sols gràcies a la plena separació jurisdiccional, sota el domini de la baronia de Poblet, per un empenyorament de la jurisdicció l’any reial l’any 1227 i efectuada per Pere III el 1342, porta la cessió dels drets reials el 1367, encara reblada per Joan I el 1388, que consolida una noció castral pròpia i diferenciada.

mapa de Catalunya ICC, Verdú 1640

El segle XIV es un sedàs per la castralització de les quadres i els termes menors que es venien accentuant des del segle XI. El nombre d’habitants i l’economia són les variables que definiran la pervivència en la creixent fragmentació del territori. A Verdú, els termes ja singularitzats en el s.XI, després de parlar de quadres en el s.XII, familiaritzar en el XIII el tractament castral, pels nuclis de Lestinclell, Valerna i Bompàs, al quals sols parcialment s’hi afegeix Recot, segueixen el mateix procés de no consolidació i en el cas de Malpàs s’esmueix completament. Aquest indret, tot i evidenciar un arrelat terme en el s.XI, no s’aferma en el XII com els seus veïns, fins el punt que queda totalment absorbit per Lestinclell. La recessió del s.XIV no només sanciona la inviabilitat de Recot, sinó que limita la capacitat de futur per Lestinclell i acaba afectant les possibilitats de Bompàs. Només Valerna culminarà la plena consolidació com a castell termenat. Aquest antic terme de la quadra de Verdú ha afermat no només una identitat de poblament en un espai físic homogeni (reduint l’extensió inicial al fondo de Sant Julià amb les diferents comes) sinó que defineix un domini específic, primer amb els Anglesola i, des de 1273 sota l’abadia de Vallbona, que en la col·lisió amb el senyor de Verdú, el monestir de Poblet, afermarà una plena escissió sancionada en la sentència arbitral de 1379.

dominis del monestir de Poblet

mapa de Catalunya ICC, Verdú 1714