Pinzellades sobre l'història de la Nadala
És molt difícil imaginar-se les
festes de Nadal sense la música de les Nadales, ja sigui sonant al carrer, els
comerços, els mitjans de comunicació o a les cases. Una de les gracies
d’aquesta música es la seva gran varietat i el seu repertori té una vigència social que va de la solemnitat
a l’alegria extravagant, des de l’atmosfera medieval als accents més moderns,
de la simple melodia popular a l’art més elevat del compositor. Aquesta riquesa
permet a la música satisfer tot tipus d’intèrprets: congregacions d’església,
grups de cantants aficionats, cors professionals o fins i tot solistes.
És molt difícil dir de quan daten les primeres nadales, ja que la litúrgia
cristiana per Nadal, mai estat una festa com les altres. La celebració de tres
misses , de les quals una a l’hora inhabitual de la mitja nit, una tradició que
és creu que data del segle Vè, juntament a transcripcions poc habituals per les
cerimònies, va ser suficient per impactar en l’imaginació popular, que va
complementar la festa amb moltes fantasies evocadores.
Determinades cançons de Nadal s’originen en les representacions dramàtiques
de passatges dels textos litúrgics que daten d’època indeterminada, que és van
traduir dites representacions del llatí a la llengua vulgar i que de fet son la
gènesi de tota la nostra tradició teatral, tant parlada com cantada, a casa
nostra n’és un exemple el Cant de la Sibil.la, que deriva de la professor dels
profetes que és representava a la nit de Nadal, immediatament abans de la missa
de mitja nit. Aquest drama és representava a totes les esglésies dels Països
Catalans i actualment s’està recuperant en un bon nombre d’elles. El cant de la
Sibil.la i altres drames van convertir els cants de pregària de la comunitat en
cançons, que cap al segle XV van experimentar un desenvolupament molt ràpid, a
França és van fer habituals les col·leccions de peces anomenades “Biblies de
Noël” que van tenir molt d’èxit. Els autors eren sovint capellans, que es
limitaven afegir paraules a melodies populars, cançons d’amor o de taberna,
sense donar gaire importància al seu origen, de fet això va impedir que
aquestes melodies és perdessin . Les músiques és transmetien oralment a diferència dels versos que circulaven
impresos. Aquest gènere assoleix el màxim exponent en la “messe du
minuit”(missa de mitjanit) de Marc-Antoine Charpentier.
L’ambient eclesiàstic en que neixen les nadales, fa que el repertori
respongui a les característiques de la celebració de Nadal, però
tradicionalment les nadales també s’han interpretat a les llars davant el
pessebre, aquest doble context afavorit un repertori ric abundant i molt variat
des del punt de vista temàtic, ja que al costat de les nadales de contingut
religiós se’n troben un bon nombre de profanes . Ocupa un lloc destacat gairebé
primerenc en el seu contingut la lloança a la Verge, a l’alta edat mitjana
l’Europa Cristiana va viure una onada d’adoració apassionada de la Verge Maria,
moltes lloances traduïdes a les llengües vulgars van servir com a cançons
nadalenques, per això son nadalencs els temes de l’anunciació, l’adoració dels
pastors o les cançons de bressol com “el
Noi de la Mare. El caràcter Marià de la cançó nadalenca que havia arribat ha
ser tant important, avui en dia a decaigut.
La participació dels pastors en l’esdeveniment que descriu la litúrgia del
dia de Nadal, ja sigui en els episodis com l’anunciació o el viatge a Betlem,
l’adoració a través de les cançons per expressar la seva alegria és el tema més
desenvolupat en les nadales actualment, és el més popular i s’enriqueix
contínuament.
![]() |
| vista del castell de Verdú |
En canvi l’adoració dels Reis d’Orient és relativament poc tractada per les
nadales, però l’estrella que els guia i les ofrenes que porten a l’infant
Jesús, també en son protagonistes.
Sobta trobar en les nadales al·lusions a conceptes els quals el poble en té
una idea molt baga, com les profecies que apareixen sovint en nadales
medievals, això prova l’origen eclesiàstic d’aquesta mena de cançons.
Moltes nadales fan referència a llaminadures i menjes, el vi, les neules,
els torrons, aquest fet originàriament podria provenir de l’antiga tradició
d’ornamentar els temples la vetlla de Nadal amb garlandes de branques fetes de
neules que acabades les vespres eren repartides entre els fidels al mig d’una gran
gatzara, més modernament però podria ser una referència a la tradició de fer un
àpat en comú abans d’anar a la missa de mitjanit.
Finalment podem trobar moltes nadales un singular simbolisme, quan sovint
no donem l’importància que té el fet que, moltes cançons anomenin sol o
il·luminar a l’infant Jesús, fet que respon a que el naixement s’escaigui en el
solstici d’hivern, anomenada “natalis solis in-victi” en la qual la roma pagana
celebrava el naixement del sol visible. L’església va recollir aquest símbol i
va donar un significat paral·lel comparant el sol que comença a prendre terreny
a les tenebres de la nit, amb el sol diví que il·lumina el llinatge humà.
Avui és veu l’època barroca com el zenit de la creació de la música de
Nadal, els grans compositors polifònics també si van dedicar. En els territoris
Luterans però, des de temps de la reforma, les cantates de Bach confien una
música diferent de la dels països catòlics, no és tractava d’acompanyar en
música les representacions dramàtiques, ja que no se’n feien, sinó que
preparaven la congregació pel sermó, per això les cantates, tot hi que fan ús
de les paraules de l’evangeli s’escriuen sobre llibrets o corals tradicionals.
En el cas de Catalunya, sembla que en el temps de Ramon Llull, Ramon Muntaner
i Francesc Eiximenis per exemple, existia la costum de cantar cançons senzilles
en llengua vulgar a les esglésies, tot i que el primer recull de nadales
catalanes, format per tres nadales en català i una en llengua híbrida és de
començament del segle XV, sembla que el gènere és fixà el llarg d’aquest segle
i la primera meitat del segle XVI, en aquest moment sembla que la cançó popular
viu un canvi de gust, s’arraconen els models medievals i no tornem a tenir
nadales originals fins el segle XVIII i primer terç del XIX, època de màxima
plenitud en la creació i popularització del gènere en que és demostra una
voluntat artística més gran i no tanta espontaneïtat, i pertanyen nadales com
“El cant dels ocells i “El desembre congelat”.
Finalment la intervenció creadora col·lectiva o popular es pot considerar
acabada el primer terç del segle XIX, les raons son diverses i complexes un
canvi profund de la societat, la mentalitat i les formes de vida, més facilitat
de comunicació i desplaçament, més difusió de la cultura i nous mitjans d’oci,
l’atracció dels centres urbans fan desaparèixer progressivament el cançoner
popular. Pel que fa la nadala l’anonimat que el caracteritza és bandejat per la
figura del poeta romàntic ansiós de nom i reconeixement.
A la renaixença, com en la resta d’Europa, son molts els autors que
inclouen nadales en els seus reculls sobre tot tipus de cançons populars.
Institucions en clars interessos musicals com els orfeons, creant concursos per
premiar cançons recollides pel poble o harmonitzacions pròpies de cançons
populars amb l’idea de crear una música nacional pròpia vesada en melodies de
la cançó popular que sigui reflex de la personalitat del poble català.
En tot aquest procés cal també destacar el paper del clergat en la difusió
del repertori nadalenc, l’església que sempre havia tingut un paper decisiu en
la conservació i difusió de la nadala, va frenar considerablement la
participació del poble en la celebració dels oficis divins de Nadal, mitjançant
el “Motu Propio” del papa Pius X, l’any 1903 que va relegar el cant de les
nadales a fora del temple, és a dir al carrer i a les vetllades familiars
entorn del pessebre. El gènere també es va incorporar llavors en un context
nou, el dels concerts realitzats pels orfeons en centres culturals i cívics,
d’altra banda el decret no sempre va ser respectat, sobre tot en els pobles on
la missa del Gall és va continuar celebrant amb el cant de les nadales dins
l’església. Una cinquantena d’anys més tard Pius XII, torna a fomentar l’ús
dins del temple de la llengua vulgar i especialment del cant, la qual cosa
comporta que si tornin a cantar nadales.
Malgrat la tendència a l’establiment la producció popular el repartiment
nadalenc és renova a la segona meitat del segle XIX i les primeries del segle
XX. No tot és nova creació però algunes nadales que no havien estat mai
documentades queden recollides en el cançoners Joan Llongueres que és publicat
l’any 1931 i el de Joan Amades de 1949, fins llavors moltes d’aquestes cançons
s’havien imprès i tramès en romanços, el mitjà més important de difusió de les
cançons del segle XVI fins el segle XIX. La gran obra d’aquest i d’altres
músics catalans va permetre inventariar i recollir melodies que es cantaven
arreu del País i corrien el risc d’extingir-se, ja que en la societat
occidental moderna, la transmissió oral anat desapareixen fins quedar limitada
quasi exclusivament en l’àmbit de l’educació, aquelles cançons que servien per
jugar, per feinejar, per explicar rondalles, per espantar, per divertir o per
dormir els petits, s’han convertit a poc a poc en objectes artístics. Per sort
en els darrers anys l’harmonització de
nadales tradicionals a contribuït a l’actualització i regeneració del gènere, a
més a més en coincidir en una moda sense precedents de la música coral de 4 o 5
veus i l’enginy dels compositors, moltes nadales han esdevingut petites peces
de concert. Un exemple n’és el cor Madrigal que des del 1967 n’encarrega cada
any. La renovació del gènere i de la composició coral, fa que el repertori s’hagi
enriquit amb nadales d’origen foraster fins i tot de nova composició. La gran
popularitat de nadales tradicionals com el “Noi de la Mare” o el “Fum, Fum,
Fum” és perfectament compatible amb les composicions estrangeres com “ Arbre de
Nadal”, “Jingle Bells”, “Los peces en el rio” o “Santa Nit”.
En les moltes lectures del Nadal present dins la cultura occidental, ja des
de principis del segle XX fins l’actualitat, fa que aquest s’utilitzi també com
element de màrqueting, eina comercial i de consum, en aquest context la nadala és
revitalitza, és globalitza i s’enriqueix, amb noves composicions i incorpora l’evolució
de la tecnologia, associada al mon discogràfic i les noves plataformes
digitals. Diferents estils de música fan seva la nadala i molts compositors, artistes
i grups corals és veuen en l’obligació d’incorporar-la en els seu repertori,
creant noves aportacions musicals nadalenques on és comparteix la nadala
tradicional i la més actual en un mateix pla.



