Pinzellades sobre l'història de la Nadala



És molt difícil imaginar-se les festes de Nadal sense la música de les Nadales, ja sigui sonant al carrer, els comerços, els mitjans de comunicació o a les cases. Una de les gracies d’aquesta música es la seva gran varietat i el seu repertori  té una vigència social que va de la solemnitat a l’alegria extravagant, des de l’atmosfera medieval als accents més moderns, de la simple melodia popular a l’art més elevat del compositor. Aquesta riquesa permet a la música satisfer tot tipus d’intèrprets: congregacions d’església, grups de cantants aficionats, cors professionals o fins i tot solistes.

pessebre de cal GROC 2019-2020

El naixement de Jesús com s’explica a la Bíblia, ha inspirat poetes i autors de tots els temps, tot hi està subjecte al canvi de les èpoques i els seus gustos, la cançó nadalenca presenta una gran unitat expressiva i temàtica de manera que cap altre gènere de cançó popular no s’ha mantingut tant constant i inalterable, i no ha resistit amb tanta força el pas dels anys. La festa de Nadal ha estat particularment tractada amb música des de principis de l’edat mitjana, fins hi tot els cants Gregorians de Nadal que daten del primer mil·lenni després de Crist, és distingeixen per un estil especialment accessible.

És molt difícil dir de quan daten les primeres nadales, ja que la litúrgia cristiana per Nadal, mai estat una festa com les altres. La celebració de tres misses , de les quals una a l’hora inhabitual de la mitja nit, una tradició que és creu que data del segle Vè, juntament a transcripcions poc habituals per les cerimònies, va ser suficient per impactar en l’imaginació popular, que va complementar la festa amb moltes fantasies evocadores.

Determinades cançons de Nadal s’originen en les representacions dramàtiques de passatges dels textos litúrgics que daten d’època indeterminada, que és van traduir dites representacions del llatí a la llengua vulgar i que de fet son la gènesi de tota la nostra tradició teatral, tant parlada com cantada, a casa nostra n’és un exemple el Cant de la Sibil.la, que deriva de la professor dels profetes que és representava a la nit de Nadal, immediatament abans de la missa de mitja nit. Aquest drama és representava a totes les esglésies dels Països Catalans i actualment s’està recuperant en un bon nombre d’elles. El cant de la Sibil.la i altres drames van convertir els cants de pregària de la comunitat en cançons, que cap al segle XV van experimentar un desenvolupament molt ràpid, a França és van fer habituals les col·leccions de peces anomenades “Biblies de Noël” que van tenir molt d’èxit. Els autors eren sovint capellans, que es limitaven afegir paraules a melodies populars, cançons d’amor o de taberna, sense donar gaire importància al seu origen, de fet això va impedir que aquestes melodies és perdessin . Les músiques és transmetien oralment  a diferència dels versos que circulaven impresos. Aquest gènere assoleix el màxim exponent en la “messe du minuit”(missa de mitjanit) de Marc-Antoine Charpentier.

L’ambient eclesiàstic en que neixen les nadales, fa que el repertori respongui a les característiques de la celebració de Nadal, però tradicionalment les nadales també s’han interpretat a les llars davant el pessebre, aquest doble context afavorit un repertori ric abundant i molt variat des del punt de vista temàtic, ja que al costat de les nadales de contingut religiós se’n troben un bon nombre de profanes . Ocupa un lloc destacat gairebé primerenc en el seu contingut la lloança a la Verge, a l’alta edat mitjana l’Europa Cristiana va viure una onada d’adoració apassionada de la Verge Maria, moltes lloances traduïdes a les llengües vulgars van servir com a cançons nadalenques, per això son nadalencs els temes de l’anunciació, l’adoració dels pastors o les cançons de bressol com  “el Noi de la Mare. El caràcter Marià de la cançó nadalenca que havia arribat ha ser tant important, avui en dia a decaigut.

La participació dels pastors en l’esdeveniment que descriu la litúrgia del dia de Nadal, ja sigui en els episodis com l’anunciació o el viatge a Betlem, l’adoració a través de les cançons per expressar la seva alegria és el tema més desenvolupat en les nadales actualment, és el més popular i s’enriqueix contínuament.

vista del castell de Verdú
Al costat dels pastors, la figura de St. Josep també ha estat un tema preferit, els seu dubte que li fa plantejar-se abandonar Maria, quan està gràvida, l’anada a Betlem, el naixement i la seva activitat a l’establia quan fa la bogada o encenent foc, fins i tot el seu paper en la fugida a Egipte, explicada a l’evangeli de Sant Mateu i llegida el dia dels Sants Innocents, narra l’aparició de l’Àngel que l’avisa del perill que corra la seva família per les maquinacions d’Herodes.

En canvi l’adoració dels Reis d’Orient és relativament poc tractada per les nadales, però l’estrella que els guia i les ofrenes que porten a l’infant Jesús, també en son protagonistes.
Sobta trobar en les nadales al·lusions a conceptes els quals el poble en té una idea molt baga, com les profecies que apareixen sovint en nadales medievals, això prova l’origen eclesiàstic d’aquesta mena de cançons.

Moltes nadales fan referència a llaminadures i menjes, el vi, les neules, els torrons, aquest fet originàriament podria provenir de l’antiga tradició d’ornamentar els temples la vetlla de Nadal amb garlandes de branques fetes de neules que acabades les vespres eren repartides entre els fidels al mig d’una gran gatzara, més modernament però podria ser una referència a la tradició de fer un àpat en comú abans d’anar a la missa de mitjanit.
Finalment podem trobar moltes nadales un singular simbolisme, quan sovint no donem l’importància que té el fet que, moltes cançons anomenin sol o il·luminar a l’infant Jesús, fet que respon a que el naixement s’escaigui en el solstici d’hivern, anomenada “natalis solis in-victi” en la qual la roma pagana celebrava el naixement del sol visible. L’església va recollir aquest símbol i va donar un significat paral·lel comparant el sol que comença a prendre terreny a les tenebres de la nit, amb el sol diví que il·lumina el llinatge humà.

Avui és veu l’època barroca com el zenit de la creació de la música de Nadal, els grans compositors polifònics també si van dedicar. En els territoris Luterans però, des de temps de la reforma, les cantates de Bach confien una música diferent de la dels països catòlics, no és tractava d’acompanyar en música les representacions dramàtiques, ja que no se’n feien, sinó que preparaven la congregació pel sermó, per això les cantates, tot hi que fan ús de les paraules de l’evangeli s’escriuen sobre llibrets o corals tradicionals.

En el cas de Catalunya, sembla que en el temps de Ramon Llull, Ramon Muntaner i Francesc Eiximenis per exemple, existia la costum de cantar cançons senzilles en llengua vulgar a les esglésies, tot i que el primer recull de nadales catalanes, format per tres nadales en català i una en llengua híbrida és de començament del segle XV, sembla que el gènere és fixà el llarg d’aquest segle i la primera meitat del segle XVI, en aquest moment sembla que la cançó popular viu un canvi de gust, s’arraconen els models medievals i no tornem a tenir nadales originals fins el segle XVIII i primer terç del XIX, època de màxima plenitud en la creació i popularització del gènere en que és demostra una voluntat artística més gran i no tanta espontaneïtat, i pertanyen nadales com “El cant dels ocells i “El desembre congelat”.

Finalment la intervenció creadora col·lectiva o popular es pot considerar acabada el primer terç del segle XIX, les raons son diverses i complexes un canvi profund de la societat, la mentalitat i les formes de vida, més facilitat de comunicació i desplaçament, més difusió de la cultura i nous mitjans d’oci, l’atracció dels centres urbans fan desaparèixer progressivament el cançoner popular. Pel que fa la nadala l’anonimat que el caracteritza és bandejat per la figura del poeta romàntic ansiós de nom i reconeixement.
A la renaixença, com en la resta d’Europa, son molts els autors que inclouen nadales en els seus reculls sobre tot tipus de cançons populars. Institucions en clars interessos musicals com els orfeons, creant concursos per premiar cançons recollides pel poble o harmonitzacions pròpies de cançons populars amb l’idea de crear una música nacional pròpia vesada en melodies de la cançó popular que sigui reflex de la personalitat del poble català.

En tot aquest procés cal també destacar el paper del clergat en la difusió del repertori nadalenc, l’església que sempre havia tingut un paper decisiu en la conservació i difusió de la nadala, va frenar considerablement la participació del poble en la celebració dels oficis divins de Nadal, mitjançant el “Motu Propio” del papa Pius X, l’any 1903 que va relegar el cant de les nadales a fora del temple, és a dir al carrer i a les vetllades familiars entorn del pessebre. El gènere també es va incorporar llavors en un context nou, el dels concerts realitzats pels orfeons en centres culturals i cívics, d’altra banda el decret no sempre va ser respectat, sobre tot en els pobles on la missa del Gall és va continuar celebrant amb el cant de les nadales dins l’església. Una cinquantena d’anys més tard Pius XII, torna a fomentar l’ús dins del temple de la llengua vulgar i especialment del cant, la qual cosa comporta que si tornin a cantar nadales.


Malgrat la tendència a l’establiment la producció popular el repartiment nadalenc és renova a la segona meitat del segle XIX i les primeries del segle XX. No tot és nova creació però algunes nadales que no havien estat mai documentades queden recollides en el cançoners Joan Llongueres que és publicat l’any 1931 i el de Joan Amades de 1949, fins llavors moltes d’aquestes cançons s’havien imprès i tramès en romanços, el mitjà més important de difusió de les cançons del segle XVI fins el segle XIX. La gran obra d’aquest i d’altres músics catalans va permetre inventariar i recollir melodies que es cantaven arreu del País i corrien el risc d’extingir-se, ja que en la societat occidental moderna, la transmissió oral anat desapareixen fins quedar limitada quasi exclusivament en l’àmbit de l’educació, aquelles cançons que servien per jugar, per feinejar, per explicar rondalles, per espantar, per divertir o per dormir els petits, s’han convertit a poc a poc en objectes artístics. Per sort en els darrers anys  l’harmonització de nadales tradicionals a contribuït a l’actualització i regeneració del gènere, a més a més en coincidir en una moda sense precedents de la música coral de 4 o 5 veus i l’enginy dels compositors, moltes nadales han esdevingut petites peces de concert. Un exemple n’és el cor Madrigal que des del 1967 n’encarrega cada any. La renovació del gènere i de la composició coral, fa que el repertori s’hagi enriquit amb nadales d’origen foraster fins i tot de nova composició. La gran popularitat de nadales tradicionals com el “Noi de la Mare” o el “Fum, Fum, Fum” és perfectament compatible amb les composicions estrangeres com “ Arbre de Nadal”,  “Jingle Bells”,  “Los peces en el rio” o “Santa Nit”.

En les moltes lectures del Nadal present dins la cultura occidental, ja des de principis del segle XX fins l’actualitat, fa que aquest s’utilitzi també com element de màrqueting, eina comercial i de consum, en aquest context la nadala és revitalitza, és globalitza i s’enriqueix, amb noves composicions i incorpora l’evolució de la tecnologia, associada al mon discogràfic i les noves plataformes digitals. Diferents estils de música fan seva la nadala i molts compositors, artistes i grups corals és veuen en l’obligació d’incorporar-la en els seu repertori, creant noves aportacions musicals nadalenques on és comparteix la nadala tradicional i la més actual en un mateix pla.


vista general del pessebre de cal GROC, 2019-2020