Viure la fira de Verdú, -1era. part-
Mogut per una antiga voluntat personal de participar en la revista,
m’he decidit finalment per fer-ho. Voldria encetar aquesta col·laboració, tot esperant
poder-la ampliar en el futur, parlant de la xarxa de camins de Verdú. Abans
però i mentre escrivia l’article, en la documentació consultada, hi vaig trobar
una cita mencionada en el llibre de Casassa Simó Ll. 2000, Fires i Mercats a Catalunya, que pel seu interès, hem fer decidí
buscar-la. L’escrivia l’eminent pedagog i geògraf Pau Vila, Premi d’Honor de
les Lletres Catalanes i doctor honoris causa per la Universitat de
Barcelona, autor de l’obra de referència La
divisió territorial de Catalunya (1932-1937). L’article publicat a la primera
pàgina del diari “La
Publicitat ” l’1 de juny de 1932, el va titular “La
fira de Verdú, L’ambient”. El text que crec es deliciós, i en fer alterar
la preferència en la publicació, deia:
“Travessem la plana de
Tàrrega, lleugerament ondulada, llistada de bancals, amb oliveres, ombregadores
dels gorets terrosos i les blats verdejants, separats pels ceps posats a
rengleres.
Per la carretera rectilínia van i vénen els autos
brunzents, bo i desvetllant la inquietud d’alguna corrua de mulats rerassagada
qua alguns mulaters camallargs menen de pressa per no fer tarda la fira.
Verdú no és lluny. La seva cofadura de teulats
negrosos cobreix la massa terrosa del poble, allargassada en el replà d’un
tossal. La silueta regular del caseriu és només trencada pel campanar de
l’església i la torre forta del castell.
A mesura que ens atansem al poble el moviment creix.
Vehicles amb gent, i gent amb bèsties, enfilen el brancal carreter, que s’endinsa
a la vila.
Portats per les seves converses de tractants, pagesos
i curiosos, en les quals surten en garbuix caps de bestiar i dotzenes d’unces,
arriben el firal. Una munió de muls i mules, de ramblers, intermediaris,
pagesos i badocs, ens atura. Davant nostre tenim una negror bellugadissa, entre
la qual clapegen les gorres de la gent i llueixen amb suor d’angúnia els lloms
nerviüts de les bèsties. El carrer és ample i assolellat. A banda i banda els
animals són estacats a les anelles clavades a posta als murs de les cases; al
centre en una renglera, els venedors, pel ronsal, les mantenen afilerades. Per
entremig de la triple franja mulatina, d’una inquietud immòbil reflectida per
les orelles neguitoses i les cues brandadores, arruada la gent observadora. Uns
no fan sinó mata la estona, però els altres hi són per fer negoci. Molts han
vingut de lluny; s’endevina en les converses; se senten parles diferents, on es
fonen les variants dialectals de les terres catalanes amb els matisos regionals
de les terres castellanes. Més d’un auto porta matrícula francesa. La fira de
Verdú té una àrea d’irradiació peninsular i àdhuc la traspassa, puix que
gairebé cap any no hi manquen compradors de França i d’Algèria.
Després d’haver recorregut amb penes i treballs el
carrer atapeït, hem pogut veure que contenia només una bella mostra de gran
quantitat de bestia que en aquestes diades hom concentra al poble. No solament
a tots els carrers forans es veuen bèsties estacades, sinó que, encara, els
baixos de totes les cases fan de quadra, i totes les quadres són plenes de
bestiar. Moltes d’aquestes, bastides ja a mesura de les necessitats de les
fires, tenen cabudes notables. N’hi ha de cinquanta a cent estaques; i una en
veiérem amb quatre-centes bèsties estacades. Per això els animals que no caben
pels carrer, a l’aire lliure, s’albiren a les fondàries penombroses dels
portals esbatanats de les quadres. A dintre es fan tractes com a fora.
Compradors i tafaners s’aboquen a les barres baraneres per apreciar les
bèsties, que miren amb ulls astorats la gent que les tusta o les esguarda entre
comentaris i mercadeigs. En una quadreta venedor i comprador no s’entenen; un
intermediari dissimulat vol fer el pas: “Por una onza en dos mulas, c..., no lo
dejéis!”. El rambler gira esquena -la fira tot just comença- i el pagès
replica: “Mules d’aquesta classe vull veure on les trobaran!”. En mig del baf d’establia
l’atenció dels homes es concentra en les bèsties i els tractes que motiven.
Per tot la generació extraordinària; extraordinària i
variada. Dominen, però, els rambles, alguns dels quals vesteixen encara la
brusa llarga, però tots porten gorra, i molts, espardenyes. Indumentària
enganyosa si volguéssim jutjar per elles de les possibilitats econòmiques de la
major part d’aquesta gent. N’hi ha prou de sentir-los fer tractes a cop d’unces
per a convèncer-se que sota la senzillesa del vestit s’hi amaga un capitalista.
No hi manquen tampoc els gitanos amb alguna bèstia ben maquillada. Hi ha així
mateix pagesos de les comarques veïnes en gran nombre: els d’Urgell vénen a
compra per a les feines de sega i del batre. Tota fira es una atracció, i la de
Verdú, més que cap altre, puix que forma, ensems amb les de Salàs i d’Organyà,
una trilogia i famosa.
L’animació s’estén per tot el poble. Els carrers
apartats del firal serveixen de cós, on són mostrades les condicions de les
bèsties davant dels compradors indecisos. Les botigues fan parada de llurs
productes millors i les places, i les places les parades fan de botiga. A
l’aire lliure, els basters són, però, els que fan més rotllo, com correspon a
l’especialització d’aquesta fira. No hi manquen cavallets per la mainada,
torronaires d’Agramunt amb llepolies pe xics i grans, parades amb begudes per
als tractants, llonganissers, venedors, xarlatants... Però amb tot és una fira
“seriosa”, una fira per a homes; no hi ha més dones i mainada que les del
poble. Hom hi va exclusivament per el bestiar de peu rodó: és una mena de rite
anual; tot al més es compra quelcom per fer algun present a casa.
De sobte, quan toquen a
migdia, el tràfic es paralitza; matxos i mules fan cap als estables;
compradors, venedors i curiosos van entaular-se. Incapaços els hostals per
acollir la gentada, fa d’hostal tot el poble. Així les portes de totes les
cases engoleixen homes i bèsties. Els carrers i plaçes reprenen la calma
habitual mentre dura l’àpat. A la tarda recomençarà el traüt de la fira.”
![]() |
| diari "LA PUBLICITAT" article -La Fira de Verdú- |
