La Pedra Seca a Verdú i el seu entorn (I)

    Segurament molts de nosaltres ja sigui a peu tot passejant, en bicicleta o en un altre mitjà, en fer la nodrida xarxa de camins de Verdú i menys enllà, si ens deixem encara que sigui per uns segons, impregnar de natura, oblidar el nostre dia a dia de ritme esbojarrat i ens dediquem a badar, hi ha moltes coses que ens hi criden l’atenció. La natura per sé és una d’elles, és un reclam, el cel, la terra, la pluja, les olors, la vinya, les oliveres, els sembrats, ... veurem que tot hi queda perfectament harmonitzat i en aquest equilibri incorporem, sense adonar-nos-en compte, les construccions de pedra seca, escampades com pinzellades en aquest territori, meravellosament integrades configuren un paisatge extraordinari i únic.



De cap a cap del municipi i al seu voltant, podem trobar-hi un ampli ventall de construccions fetes amb pedra col·locada en sec i una bona part són autèntics monuments de gran mèrit, i més si tenint en compte els mitjans que tenien a l’abast els seus constructors.

La tècnica constructiva de la pedra seca, consisteix en col·locar, combinar i encaixar pedres, més o menys treballades i de mides diverses, sense cap material que les uneixi. Aquest art (així el vull definir) comprèn el material, una tècnica i una habilitat precisa. Els materials emprats són extrets, produïts i transformats en el lloc de construcció, traient el màxim rendiment a fi de minimitzar l’esforç. És un clar exemple de la capacitat de l’home d’adaptar-se al seu medi físic mollejant el territori. El resultat n’és, el d’una sèrie de construccions i edificacions molt sovint lligades a l’activitat agrària, però també a la d’altres usos.

La pagesia utilitza la pedra amb una finalitat evidentment pràctica amb resultats encisadors. Aconseguint un encant de la seva humil sobrietat, de la seva irrepetible singularitat, que van des d’una sola pedra al de tot un conjunt, ja sigui en un desorganitzat amuntegament, al d’una harmònica i acurada construcció.


Enceto aquí una sèrie d’articles, que no en ser la durada, però que si tenen una clara finalitat i és la de dignificar aquest tipus de construcció. La d’ajudar a destapar la seva gran importància patrimonial i històrica.  La de procurar, com deia quan passegem pels camins, que ens fixem en les pedres i no ens passi per alt el treball que s’ha fet amb aquestes al llarg dels temps, la de dona’ls-hi valor, i fins hi tot si hem permeteu, la de fer un crit, que va més enllà de la magnifica Vila i Castell de Verdú. Tenim un altre excel·lent patrimoni que no l’hi fem prou cas i que per desgràcia se’ns està esmicolant, que no el tenim del tot inventariat, ni estudiat, ni protegit. Havent aquest configurat durant segles el paisatge únic del nostre municipi i podent ser un reclam d’interès turístic complementari en un futur, amb les eines adequades de promoció. Molts cops ja sigui per desídia, per una concentració parcel·laria no del tot curosa, per una productivitat que un arriba a pensar que deu venir d’uns pocs metres quadrats, per una modernitat mal entesa, o perquè hores d’ara la seva utilitat ja no te sentit i és car de mantenir, fa que tot plegat sumi en aquest procés inexorable de degradació i desaparició.

S’entén que tot plegat no és de fàcil solució i fins i tot, fins a quin punt les administracions començant per la municipal poden o hi han de donar solució (?), cal pensar i mirar que han fet d’altres, però de ben segur que poden ajudar-hi i si òbviament ens cal una major conscienciació i valoració per part dels particulars, els quals al cap hi la fi en són els propietaris.

Com he dit aquestes construccions són autèntiques obres d’art, d’una perfecció pràctica i sublim, les quals apleguen un ampli ventall de bastiments, de diferents èpoques, algunes desaparegudes, d’altres transformades o no presents aquí, en diferent grau d’importància i conservació, tant en la pròpia vila com en els trossos, però totes elles són testimoni d’un art ancestral amb tècniques que resolien problemes puntuals en aquest món. Masos, pletes, barraques, cabanes, parets, escales, marges, pedregars, recers, portals, passos, amagatalls, pous, cisternes, aixoplucs, llenyers, forns, etc... tot fet de les mans d’homes i un element la pedra.

Les construccions de pedra seca son tractades per a molt estudiosos com a Arquitectura Popular o Tradicional, així també ho crec, en aquesta arquitectura és cerca la solució òptima, la màxima funcionalitat i la senzillesa, emprant els materials i tècniques constructives de la zona, amb una interrelació molts cops directa de l’usuari. Pot ser no busquen a primera vista més pretensions per ser estètiques, però tot i això estan plenes de sensibilitat i acaben sent d’una gran bellesa.