La Pedra Seca a Verdú i el seu entorn. Les cabanes (III. a)

    
    En els darrers articles fèiem una repassada per la importància dels marges, com eina de domesticació del territori per part del pagès, de la seva transcendència en la modulació, utilitzant tots els elements que la pròpia natura els oferia per obtenir-ne així la màxima eficàcia i eficiència. Aquest procés associava la creació d’un paisatge únic cada vegada i per a cada àrea geogràfica, resultat de l’entorn, del medi i l’acció de l’home.

    Encetem ara uns articles on parlarem de l’element central de les construccions en pedra seca, aquell que sense desvirtuar els altres, és el referent en les seves múltiples formes i expressions que configuraran més que cap altra la capacitat de la pedra seca d’adaptar-se al territori i la seva  interrelació amb les necessitats de l’ésser humà, parlarem de les cabanes i les barraques.


cabana de volta de Verdú

    Ja en abordar només fonològicament les dues paraules, apareixen confusions i equivocs que pot ser cal clarificar. Quines diferencies hi ha, entre els mots cabana i barraca?. Per centrar idees començarem per saber que en diu el diccionari més etimològic i descriptiu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC),  el diccionari  Català-Valencià-Balear, el conegut com el diccionari Alcover -Moll. Diu de cabana: “Construcció rústica de pedra o de fusta, a manera de caseta per soplujar-s’hi transitòriament o per guardar-hi instruments de treball. Etimològicament les formes cabana i cabanya són un cas de dualitat en l’evolució de la nasal intervocàlica” i diu de barraca: “Construcció rústica feta de materials diversos que serveix d’aixopluc als pagesos, als pastors, al bestiar, i que pot ser utilitzada per guardar-hi eines o com amagatall de caçadors”.

barraca de la ruta de la Capona

    Per tant pel que sembla que són dues paraules que venen a dir el mateix, però com diu el Sr. Josep M. Jujol i Gibert, són paraules sinònimes però que en el món rural no ho són. La tipologia constructiva i de material, de formes, d’aspecte exterior i interior marquen clares diferències, fins el punt que permeten dividir Catalunya, a grans trets, en dues zones. Una on les construccions son fetes amb pedres mitjanes i petites irregulars, que és retoquen perquè s’ajustin a la paret, que poden definir la planta en diferents formes, però que és sobretot en el sostre on és marca la diferència, generalment amb una coberta de falsa cúpula de pedra que reparteixen les carregues cap els gruixuts murs laterals i que són construccions que poden estar aïllades. És la zona de les barraques. A l’altra, on som nosaltres, és la zona de les cabanes, aquí parlarem entre d’altres de voltes. La planta en aquestes serà molts cops rectangular, les pedres podran ser més regulars i treballades, i en les voltes, hi ha diversitat, majoritàriament de mig punt o de canó, que arrenquen des de terra o de mitja paret. També n’hi ha de voltes, encara que en menor mesura, que són apuntades, en diferent grau. Hi ha també cabanes, no de volta, fetes amb pedra mitjana o més petita, la planta adopta formes indistintes quadrada, rectangular i fins i tot rodona, però en aquesta àrea llavors els sostre es sempre de teula, suportat per bigues, també canyís i o llates. Ho veurem tot amb més detall.

    En la divisió geogràfica barraca–cabana, en quedar la barraca fora del nostre àmbit geogràfic, pot ser positiu explicar-ne una mica més pel seu interès i per així conèixer-la. Com he dit, no és la construcció natural del terme de Verdú, n’hi del seu entorn. La barraca, com la cabana rep també noms que la complementen i descriuen, així és coneguda també amb els noms de, barraca de tros, barraca de volta, barraca de vinya i clapers.

cabana de Verdú

    Tenen una bellesa sòbria, un pel crua, fins i tot feresta i encara que poden estar encastades els marges, acostumen mostra tota la seva magnificència quan estan el mig del tros o en un bancal. Són les que aquí explicarem per diferenciar-les de les nostres cabanes, en sentit ampli. Depenien del tipus de pedra i com explica el Sr. Josep Gironès i Descarrega, la tècnica constructiva consistia un cop escollit el lloc i el terra ben consolidat, és bastia les parets amb les pedres grosses que anaven a la part de fora de la base, aquestes s’anaven pujant fins l’alçada d’on havia de sortir la coberta. El gruixos de la paret eren importants, doncs havien de suportar les carregues de la cúpula. Amb l’ajuda de bastides o reomplin-les de terra, els constructors amb pedres cada cop més planes, grosses i amb un cert desnivell cap a fora (per evitar l’aigua de la pluja caigués dins), amb l’ajuda de branques si feia falta, anàvem pujant filades fent que totes les pedres quedessin falcades i que cada anella fos com una sola peça, aconseguint estabilitat en el tot, coberta i parets. És la coberta l’element distintiu de la barraca, quan aquesta estava aïllada, amb una estructura de falsa cúpula feta per superposició de pedres filada a filada, que s’anaven endinsant fins tancar l’obertura amb una llosa grossa. Això permetia si s’apartava, ventilar l’habitacle o fer-ho servir com sortida de fums. La forma de la falsa cúpula aconseguia l’estabilitat i per tant el repartiment de càrregues, en funció del gruix de les parets i l’alçada pretesa, aquesta oscil·lava des d’una forma més semi-esfèrica a una més cònica. Com més semiesfèric era el tancament, més cura constructiva calia tenir, llavors les fileres de les pedres s’acostumaven a posar en espiral, en rotació el voltant d’un imaginari eix central i per molt que costi imaginar sense motlle n’hi plantilla, només un martell i la destresa i enginy del constructor.

cabana de l'illa de Menorca

    Les barraques en estar situades al mig d’un espai podien adoptar diferents formes en funció de les necessitats i usos: barraques de planta rodona, barraques de planta quadrada, barraques de planta exterior quadrada i interior rodona, barraques de planta mixta, mig quadrada mig redona i també de doble planta, barraques bessones dos plantes iguals, barraques d’habitacles múltiples, barraques singulars i barraques monumentals.

    Un element important en les barraques que també ho serà com veurem en les cabanes, era el recobriment. Bàsic pel seu manteniment, per dues raons la d’impermeabilització i la de càrrega pel falcat. Existien diferent formes de recobriment: amb pedruscall o sia posant cascall de pedra sobre, amb terra generalment argila per la seva millor capacitat d’impermeabilització, amb terra i plantes ja que aquestes i les herbes ajudaven a relligar i consolidar el terra i finalment amb lloses escampades per sobre la cúpula configurant un aspecte més sòlid, compacte i antic.

    I fins aquí aquesta breu pinzellada de la barraca, quan parlem del seu complementari la cabana, en desgranarem més aspectes.


cabana de Verdú


cabana a prop del terme de Verdú


cabana de l'illa de Menorca


entrada a una cabana de Menorca

cabana de l'illa de Menorca


cabana de l'illa de Menorca



cabana de l'illa de Menorca







cabana de Menorca

paret i cabana a Menorca



porta entrada a una barraca


barraca de la ruta de la Capona



barraca semi-enfonsada

interior barraca de la ruta de la Capona


Barraques i Tines de la vall Flequer





barraca de la vall Flequer











cabana de volta de Mas de Bondia