En els darrers articles fèiem una repassada per la importància dels marges,
com eina de domesticació del territori per part del pagès, de la seva
transcendència en la modulació, utilitzant tots els elements que la pròpia
natura els oferia per obtenir-ne així la màxima eficàcia i eficiència. Aquest
procés associava la creació d’un paisatge únic cada vegada i per a cada àrea
geogràfica, resultat de l’entorn, del medi i l’acció de l’home.
Encetem ara uns articles on parlarem de l’element central de les
construccions en pedra seca, aquell que sense desvirtuar els altres, és el
referent en les seves múltiples formes i expressions que configuraran més que
cap altra la capacitat de la pedra seca d’adaptar-se al territori i la
seva interrelació amb les necessitats de
l’ésser humà, parlarem de les cabanes i les barraques.
 |
| cabana de volta de Verdú |
Ja en abordar només fonològicament les dues paraules, apareixen confusions
i equivocs que pot ser cal clarificar. Quines diferencies hi ha, entre els mots
cabana i barraca?. Per centrar idees començarem per saber que en diu el
diccionari més etimològic i descriptiu de l’Institut d’Estudis Catalans
(IEC), el diccionari Català-Valencià-Balear, el conegut com el
diccionari Alcover -Moll. Diu de cabana: “Construcció rústica de pedra o de
fusta, a manera de caseta per soplujar-s’hi transitòriament o per guardar-hi
instruments de treball. Etimològicament les formes cabana i cabanya són un cas
de dualitat en l’evolució de la nasal intervocàlica” i diu de barraca: “Construcció
rústica feta de materials diversos que serveix d’aixopluc als pagesos, als
pastors, al bestiar, i que pot ser utilitzada per guardar-hi eines o com amagatall
de caçadors”.
 |
barraca de la ruta de la Capona
|
Per tant pel que sembla que són dues paraules que venen a dir el mateix,
però com diu el Sr. Josep M. Jujol i Gibert, són paraules sinònimes però que en
el món rural no ho són. La tipologia constructiva i de material, de formes,
d’aspecte exterior i interior marquen clares diferències, fins el punt que permeten
dividir Catalunya, a grans trets, en dues zones. Una on les
construccions son fetes amb pedres mitjanes i petites irregulars, que és
retoquen perquè s’ajustin a la paret, que poden definir la planta en diferents
formes, però que és sobretot en el sostre on és marca la diferència, generalment
amb una coberta de falsa cúpula de pedra que reparteixen les carregues cap els
gruixuts murs laterals i que són construccions que poden estar aïllades. És la
zona de les barraques. A l’altra, on som nosaltres, és la zona de les cabanes,
aquí parlarem entre d’altres de voltes. La planta en aquestes serà molts cops rectangular,
les pedres podran ser més regulars i treballades, i en les voltes, hi ha
diversitat, majoritàriament de mig punt o de canó, que arrenquen des de terra o
de mitja paret. També n’hi ha de voltes, encara que en menor mesura, que són apuntades,
en diferent grau. Hi ha també cabanes, no de volta, fetes amb pedra mitjana o
més petita, la planta adopta formes indistintes quadrada, rectangular i fins i
tot rodona, però en aquesta àrea llavors els sostre es sempre de teula,
suportat per bigues, també canyís i o llates. Ho veurem tot amb més detall.
En la divisió geogràfica barraca–cabana, en quedar la barraca fora del
nostre àmbit geogràfic, pot ser positiu explicar-ne una mica més pel seu
interès i per així conèixer-la. Com he dit, no és la construcció natural del
terme de Verdú, n’hi del seu entorn. La barraca, com la cabana rep també noms que
la complementen i descriuen, així és coneguda també amb els noms de, barraca de
tros, barraca de volta, barraca de vinya i clapers.
 |
| cabana de Verdú |
Tenen una bellesa sòbria, un pel crua, fins i tot feresta i encara que poden estar encastades els
marges, acostumen mostra tota la seva magnificència quan estan el mig del tros
o en un bancal. Són les que aquí explicarem per diferenciar-les de les
nostres cabanes, en sentit ampli. Depenien del tipus de pedra i com explica el
Sr. Josep Gironès i Descarrega, la tècnica constructiva consistia un cop
escollit el lloc i el terra ben consolidat, és bastia les parets amb les pedres
grosses que anaven a la part de fora de la base, aquestes s’anaven pujant fins
l’alçada d’on havia de sortir la coberta. El gruixos de la paret eren
importants, doncs havien de suportar les carregues de la cúpula. Amb
l’ajuda de bastides o reomplin-les de terra, els constructors amb pedres cada
cop més planes, grosses i amb un cert desnivell cap a fora (per evitar l’aigua
de la pluja caigués dins), amb l’ajuda de branques si feia falta, anàvem pujant
filades fent que totes les pedres quedessin falcades i que cada anella fos com
una sola peça, aconseguint estabilitat en el tot, coberta i parets. És la
coberta l’element distintiu de la barraca, quan aquesta estava aïllada, amb una
estructura de falsa cúpula feta per superposició de pedres filada a filada, que
s’anaven endinsant fins tancar l’obertura amb una llosa grossa. Això permetia
si s’apartava, ventilar l’habitacle o fer-ho servir com sortida de fums. La
forma de la falsa cúpula aconseguia l’estabilitat i per tant el repartiment de
càrregues, en funció del gruix de les parets i l’alçada pretesa, aquesta
oscil·lava des d’una forma més semi-esfèrica a una més cònica. Com més
semiesfèric era el tancament, més cura constructiva calia tenir, llavors les
fileres de les pedres s’acostumaven a posar en espiral, en rotació el voltant
d’un imaginari eix central i per molt que costi imaginar sense motlle n’hi
plantilla, només un martell i la destresa i enginy del constructor.
 |
cabana de l'illa de Menorca
|
Les barraques en estar situades al mig d’un espai podien adoptar diferents
formes en funció de les necessitats i usos: barraques de planta rodona, barraques
de planta quadrada, barraques de planta exterior quadrada i interior rodona,
barraques de planta mixta, mig quadrada mig redona i també de doble planta,
barraques bessones dos plantes iguals, barraques d’habitacles múltiples,
barraques singulars i barraques monumentals.
Un element important en les barraques que també ho
serà com veurem en les cabanes, era el recobriment. Bàsic pel seu manteniment, per dues raons la d’impermeabilització
i la de càrrega pel falcat. Existien diferent formes de recobriment: amb
pedruscall o sia posant cascall de pedra sobre, amb terra generalment argila
per la seva millor capacitat d’impermeabilització, amb terra i plantes ja que aquestes
i les herbes ajudaven a relligar i consolidar el terra i finalment amb lloses
escampades per sobre la cúpula configurant un aspecte més sòlid, compacte i
antic.
I fins aquí
aquesta breu pinzellada de la barraca, quan parlem del seu complementari la
cabana, en desgranarem més aspectes.
 |
cabana de Verdú
|
 |
| cabana a prop del terme de Verdú |
 |
| cabana de l'illa de Menorca |
 |
entrada a una cabana de Menorca
|
 |
cabana de l'illa de Menorca
|
 |
cabana de l'illa de Menorca
|
 |
| cabana de l'illa de Menorca |
 |
| cabana de Menorca |
 |
paret i cabana a Menorca
|
 |
porta entrada a una barraca
|
 |
| barraca de la ruta de la Capona |
 |
| barraca semi-enfonsada |
 |
interior barraca de la ruta de la Capona
|
 |
Barraques i Tines de la vall Flequer
|

 |
barraca de la vall Flequer
|
 |
| cabana de volta de Mas de Bondia |