La Pedra Seca a Verdú i el seu entorn. Les cabanes (III. d)

    En aquest article parlaré de les construccions que, sens cap mena de dubte podrem considera-les, si més no això és el que penso, com l’estructura més emblemàtica fins i tot capdavantera de la pedra seca a les nostres contrades, són les cabanes de volta.

    Comentava fa un temps que l’evolució de la pagesia a partir del S.XIX amb la incorporació de noves terres pel cultiu, moltes d’elles més allunyades de Verdú, l‘increment de la població i per tant una necessària millora de rendiments i una irremeiable millora del transport, fan que l’ase o la mula o el mul, que aquí se’l anomenava “macho”, acabin se’n imprescindible en aquesta societat. Com que el preu d’adquisició era molt alt, l’hi calien les màximes atencions per un major rendiment i durabilitat. Fo la cabana de volta una de les edificacions que donà millor resposta a aquestes necessitats, un cop eres al tros. Com que era feta de pedra, coberta amb terra argilosa, amb una bona relació superfície/volum donada per la seva pròpia forma, sense connexió amb l’exterior tret de la porta, feia que tot plegat la fes ideal, estructuralment estable, ambientalment aïllant, permeable i força equilibrada pel que fa a la seva temperatura interior (fresca a l’estiu, caldejada a l’hivern).



    En el seguiment de les nombroses cabanes de volta que sortadament disposa Verdú i el seu entorn, se’n podem visionar exemplars realment encisadors tant per la pulcritud de la feina constructiva com en el mesurat equilibri de proporcions. N’hi ha fetes pel propi pagès , aprofitant pedres escampades per tot arreu del tros. N’és visible en algunes d’elles una certa precarietat i són les que pot ser pitjor han suportat el pas del temps, però d’altres assoleixen formes geomètriques molt més estrictes, segurament pel mestratge dels picapedres del poble. Après amb els anys i qui sap com diuen alguns descendents del llegat amb la pedra de les construccions romanes amb volta de canó.

    La construcció d’una cabana de volta de pedra seca la podem diferenciar en funció de les diverses tipologies: la clàssica volta de canó amb similituds amb l’arc romànic, la rebaixada, la de volta apuntada aquesta amb certa semblances a la de l’arc gòtic, la troncocònica no present i la de volta catalana.

    En la construcció de la cabana de volta calia primer que tot escollir l’indret, gairebé sempre venia determinar per l’holografia del terreny i per la localització de la pedra. Llavors s’hi calia és feien uns mínims fonaments (el gruix de les parets, el tipus de terreny i la ubicació marcava aquest fet), era ja llavors quan es pujaven les dues parets laterals que és feien de la mateixa manera com si fossin uns murs per a qualsevol altra construcció, si aquest calien també s’iniciaven els estreps, era convenient que tinguessin un gruix considerable per absorbir l’empenta de la volta.

    Un cop arribats a l’alçada que es volia començar la volta i que acostumava ser entre els 80-90 cm., aquesta arrancava. Encara que hi ha de tot, en algunes contrades es troba un fet curiós i és que el treball de la pedra a les parets laterals podia ser d’inferior qualitat a la feta per les pedres de la volta. Com deia arribats en aquest punt s’endegava la segona part de la construcció, la gran majoria de cops, no és disposava de bastida en forma d’arc per aguantar les pedres de la futura volta, fins calçar-la. Tot i així aquesta metodologia consistia en fer córrer una bastida de darrera cap el davant a partir de l’ultima filada de la paret, a mesura que si col·locaven les pedres, eren falcades, fins completar tota la volta. El sistema nomes era emprat per constructors especialitzats en la tècnica.

    Per a la resta de casos el que és feia era omplir de terra tot l’interior de la cabana, fent la feina d’un gran motlle, ala vegada que s’aprofitava per definir la tipologia final de la volta. Amb la terra ben premuda si anaven posant les fileres de pedres que configurarien la futura volta. Si posaven pedres o “dovelles” més o menys treballades en funció del tipus de roca, del pressupost i de la destresa del pagès o del picapedrer, és procurava deixar la part interior més ben escairada i treballada i és mirava també que en el pitjor dels casos, les cares laterals de la pedra tinguessin el màxim fregament, amb aquest fi si col·locava falques en forma de llosetes per encaixar-les. D’aquesta manera a més a més s’evitaven filtracions d’aigua que amb el temps provocarien l’esfondrament quasi segur de la volta. Per ajustar encara més les pedres alguns cops s’utilitzava pasta a base d’argila, aigua i una mica de guix per collar-les més.

    Com deia, les pedres s’anaven col·locan en fileres alternatives, a banda i banda amb peces de la mateixa mida, fins la filera central que actuava de clau i tancava la volta, s’estrebava amb molta cura per tal d’assegurar-ne l’estabilitat.

    Un cop tancada la volta s’extreia la terra de l’interior de la cabana i es deixava que les pedres i per tant les càrregues s’assentessin. La terra que s’havia tret de dins, es posava sobre la volta ben premuda i així es donava més verticalitat a les carregues, a la vegada que feia que aquesta fos més impermeable. Sovint abans de posar la terra, si col·locava una abeurada de cal, sobre les pedres de la volta o també alguns hi posaven cendra barrejada amb la terra. Sempre amb la mateixa finalitat, donar el conjunt més estanqueïtat i resistència.

    Si la cabana no estava incrustada en marges o en d’altres accidents del terreny, és la vestia les parets laterals amb estreps de pedra, a fi d’ajudar per la necessària verticalitat de les càrregues provocades per la volta i que no sempre fàcil, permeten així molta més estabilitat el conjunt.

    L’últim pas era tancar la volta, si així és volia, fent-se llavors una paret de pedra com façana per a la cara frontal amb la seva porta. Hi havia dues solucions per fer arribar el mur a la volta sense supera-la o fer un parament que és superposava completament a la volta i n’amagava el seu perfil. Pel tancament posterior es feia una paret de pedra amb el diferencial de que a vegades en marges de pedra se’n podia prescindir. Finalment si col·locaven els elements de l’interior necessaris per fer l’habitacle mes confortable pels animals i les persones. Però aquests aspectes els tractaré en un proper article.

    He dibuixat un esquema numerant de l’1 al 8, per entendre-ho millor prenen com base el llibre “Les construccions de pedra seca” de Pagès Editors, on es veu els diferents passos emprats per la construcció d’una cabana de volta.