La Pedra Seca a Verdú i el seu entorn. Les cabanes (IV. e)
Explicava en el darrer article sobre les cabanes de volta, que la forma que tenia era el barem que fèiem servir per classificar-les, també repassàvem els diferents mètodes emprats en la seva construcció. Faltava pot ser, fer una petita pinzellada en les seves dimensions. La planta de les cabanes de volta és sempre rectangular, en una proporció que s’apropa a un 2 X 1, amb les naturals excepcions en un més o menys. L’alçada màxima al seu interior des de terra al mig de la volta, varia entre els 2,20 i els 3 metres i són poques les que l’arriben a sobrepassar.
Les cabanes tant les de volta o com les de teula, anaven associades amb elements
específics propis a la seva construcció i us. Aquest anava sempre plegats
amb la seva funcionalitat, tenint així:
-Les escales: element que apareix també en els marges de pedra seca per
salvar els desnivells, dins les cabanes aporten confortabilitat en connectar
dues estances del seu interior. Quan hi havia dues plantes l’inferior era
l’espai de resguard dels animals i els estris, la superior l’habitacle on si
descansava o cuinava el pagès. Generalment si eren en graons de pedra volats estaven
encastats al mur o bé integrats en el parament.
-Prestatges i armaris: els prestatges podien ser de llosa de pedra, aquestes
quedaven encastades dins el mur, sobresortint en forma de voladís, també n’hi
havia de fusta aguantades per branques clavades a la paret de la cabana. Servien
perd deixar-hi menjar, certs utensilis o efectes fora de l’abast dels animals. D’altra
banda els armaris eren espais formats per un buit vertical a la paret, on també
hi solien haver-hi prestatges de pedra que anaven de punta a punta de les
parets dels laterals de l’armari, aquest no sobresortien, arran de terra si
solia posar el silló.
-Les menjadores: component indispensable d’una cabana, quan aquesta també
anava associada a l’animal que treballava la terra. Sempre es col·locava en el
lloc més arrecerat de la cabana, lluny de la porta o finestres, a fi d’evitar
corrents d’aire que emmalaltissin l’animal. La menjadora en forma d’una “L”
plana, formava un receptacle en topar amb la paret, on si posava el menjar per
la bestia. Aquestes eren de pedra, generalment d’una sola peça a les cabanes
volta o de diferents trossos si eren més allargada, en cas de les cabanes de
teula. Anaven col·locades al final o en un lateral de la cabana. És recolzaven
sobre una paret de pedra seca, d’alçada suficient perquè fos còmode per la mula.
D’altres acabats de les menjadores, eren les fetes amb una peça de fusta que
anés de punta a punta, de manera que proporcionava el tancament adequat a fi
que el menjar no caigués i evitava que no es poguessin fer mal. Algunes solucions
més sofisticades eren les de fer servir una sola peça de pedra, tapant el
frontis de la paret de la menjadora , fins i tot com element embellidor i de
netedat, elevant els centímetres adequats per la forma de la menjadora, amb una
pedra transversal al cul de la menjadora, on si posava el menjar.
-Llar de foc: aquesta s’acostumaven a muntar prop de la porta d’entrada i
sé la delimitava amb lloses per evitar que el foc és pugues propagar a la resta
de la cabana. Un foc dins la cabana no només servia per escalfar-se a l’instant,
tenia un efecte radiador en escalfar les pedres, ja que aquestes tenen una gran
capacitat d’emmagatzematge de la calor, deixant-la anar després poc a poc,
escalfant l’ambient molta més estona. En les cabanes de volta, algunes
disposaven de la “fumera” que no era altra cosa que una obertura en la coberta
per tal de que en sortís el fum.
-Dormidor: En alguns casos es construïa un petit departament annex en
qualsevol dels costats, arran de terra, d’una superfície de 6 metres quadrats i
un metre d’alçada cobert també amb sistema de volta, al qual s’accedia a través
d’un forat i era on el pagès dormia. El dormidor gaudia sempre d’una agradable
temperatura i era a la vegada un espai de resguard per si l’animal es
desfermava per la nit.
-Espitlleres: eren les obertures llargues, estretes i construccions en forma
d’embut, de dins cap a fora. El tipus de pedra emprada no permetia grans
obertures en els seves parets. Era un element de ventilació, de control i
vigilància de l’exterior, i fins i tot amb certa finalitat defensiva en alguns
períodes de la història. La forma d’embut comentada, permetia un major camp de
visió.
-Arnelles: les estaques de fusta o les anelles de ferro, que es col·locaven
a clavades entre les juntes de pedra de les parets, poden ser tant fora com
dins de la cabana. Aquest agafadors es feien servir per lligar o fermar els animals,
o també per penjar-hi els estris.
Marxapeus: peça de pedra que formava part del fonament de la façana i que
era de gran ajut per tal de prevenir que l’aigua de pluja s’escorri dintre de
la cabana.
-Bancs o pedrissos: podien estar tant dins com fora de la cabana, encara
que generalment eren fora, d’una peça de pedra suportada sobre altres dues a
banda i banda, era un lloc indispensable per al descans del pagès durant les
hores lliures.
-Porta: lloc d’accés a l’interior en alguns casos, única obertura de la
cabana, sobretot si eren de volta o de falsa cúpula. No eren de grans
dimensions en aquestes construccions, les suficients per passar l’animal i
evitar el traspàs de temperatures. La majoria és trobaven orientades al sud o a
l’est i així aprofitar la llum i el sol. Alguns cops sobre la porta si col·loca
lloses primes , que a manera de ràfec, evitava que l’aigua de pluja si
escorregués ran de la paret i la malmetés, i tenia també una funció estètica. Quan
les cabanes eren de teula l’obertura de la porta solia ser més gran, molts cops
de dues fulles.
-Llinda de la porta, data de construcció i rellotge de sol: la llinda es el
component estructural horitzontal que descansa sobre les muntants i que permet
obrir forats en els murs de la cabana per conformar portes i finestres.
Generalment són de pedra, encara que també n’hi havia de bigues de fusta.
Aquestes suportaven directament el pes de la paret superior o amb disposicions
d’arc superiors el minimitzaven traslladant-lo als laterals. A la llinda era on
hi esculpia dades sobre la construcció de la cabana, per desgràcia no era una
practica habitual. Un accessori complementari que apareix a les parets de la
cabana es el rellotge de sol, de construcció senzilla, marcaven les hores més
importants pel pagès i les seves feines al tros.
Altres elements singular importants que, alguns casos n’aprofundirem l’explicació en altres articles, eren el safareigs, les piques de pedra, els pous, les cisternes, els abeuradors, les basses, els contraforts, els corrals i tancaments, els recers, els paravents, els llenyers i fins i tot l’arbre de companyia.












