La Pedra Seca a Verdú i el seu entorn. Les cabanes (IV. e)




Explicava en el darrer article sobre les cabanes de volta, que la forma que tenia era el barem que fèiem servir per classificar-les, també repassàvem els diferents mètodes emprats en la seva construcció. Faltava pot ser, fer una petita pinzellada en les seves dimensions. La planta de les cabanes de volta és sempre rectangular, en una proporció que s’apropa a un 2 X 1, amb les naturals excepcions en un més o menys. L’alçada màxima al seu interior des de terra al mig de la volta, varia entre els 2,20 i els 3 metres i són poques les que l’arriben a sobrepassar.

Les cabanes tant les de volta o com les de teula, anaven associades amb elements específics propis a la seva construcció i us. Aquest anava sempre plegats amb la seva funcionalitat, tenint així:

-Les escales: element que apareix també en els marges de pedra seca per salvar els desnivells, dins les cabanes aporten confortabilitat en connectar dues estances del seu interior. Quan hi havia dues plantes l’inferior era l’espai de resguard dels animals i els estris, la superior l’habitacle on si descansava o cuinava el pagès. Generalment si eren en graons de pedra volats estaven encastats al mur o bé integrats en el parament.



-Prestatges i armaris: els prestatges podien ser de llosa de pedra, aquestes quedaven encastades dins el mur, sobresortint en forma de voladís, també n’hi havia de fusta aguantades per branques clavades a la paret de la cabana. Servien perd deixar-hi menjar, certs utensilis o efectes fora de l’abast dels animals. D’altra banda els armaris eren espais formats per un buit vertical a la paret, on també hi solien haver-hi prestatges de pedra que anaven de punta a punta de les parets dels laterals de l’armari, aquest no sobresortien, arran de terra si solia posar el silló.



-Les menjadores: component indispensable d’una cabana, quan aquesta també anava associada a l’animal que treballava la terra. Sempre es col·locava en el lloc més arrecerat de la cabana, lluny de la porta o finestres, a fi d’evitar corrents d’aire que emmalaltissin l’animal. La menjadora en forma d’una “L” plana, formava un receptacle en topar amb la paret, on si posava el menjar per la bestia. Aquestes eren de pedra, generalment d’una sola peça a les cabanes volta o de diferents trossos si eren més allargada, en cas de les cabanes de teula. Anaven col·locades al final o en un lateral de la cabana. És recolzaven sobre una paret de pedra seca, d’alçada suficient perquè fos còmode per la mula. D’altres acabats de les menjadores, eren les fetes amb una peça de fusta que anés de punta a punta, de manera que proporcionava el tancament adequat a fi que el menjar no caigués i evitava que no es poguessin fer mal. Algunes solucions més sofisticades eren les de fer servir una sola peça de pedra, tapant el frontis de la paret de la menjadora , fins i tot com element embellidor i de netedat, elevant els centímetres adequats per la forma de la menjadora, amb una pedra transversal al cul de la menjadora, on si posava el menjar.





-Llar de foc: aquesta s’acostumaven a muntar prop de la porta d’entrada i sé la delimitava amb lloses per evitar que el foc és pugues propagar a la resta de la cabana. Un foc dins la cabana no només servia per escalfar-se a l’instant, tenia un efecte radiador en escalfar les pedres, ja que aquestes tenen una gran capacitat d’emmagatzematge de la calor, deixant-la anar després poc a poc, escalfant l’ambient molta més estona. En les cabanes de volta, algunes disposaven de la “fumera” que no era altra cosa que una obertura en la coberta per tal de que en sortís el fum.



-Dormidor: En alguns casos es construïa un petit departament annex en qualsevol dels costats, arran de terra, d’una superfície de 6 metres quadrats i un metre d’alçada cobert també amb sistema de volta, al qual s’accedia a través d’un forat i era on el pagès dormia. El dormidor gaudia sempre d’una agradable temperatura i era a la vegada un espai de resguard per si l’animal es desfermava per la nit.

-Espitlleres: eren les obertures llargues, estretes i construccions en forma d’embut, de dins cap a fora. El tipus de pedra emprada no permetia grans obertures en els seves parets. Era un element de ventilació, de control i vigilància de l’exterior, i fins i tot amb certa finalitat defensiva en alguns períodes de la història. La forma d’embut comentada, permetia un major camp de visió.




-Arnelles: les estaques de fusta o les anelles de ferro, que es col·locaven a clavades entre les juntes de pedra de les parets, poden ser tant fora com dins de la cabana. Aquest agafadors es feien servir per lligar o fermar els animals, o també per penjar-hi els estris.

Marxapeus: peça de pedra que formava part del fonament de la façana i que era de gran ajut per tal de prevenir que l’aigua de pluja s’escorri dintre de la cabana.

-Bancs o pedrissos: podien estar tant dins com fora de la cabana, encara que generalment eren fora, d’una peça de pedra suportada sobre altres dues a banda i banda, era un lloc indispensable per al descans del pagès durant les hores lliures.



-Porta: lloc d’accés a l’interior en alguns casos, única obertura de la cabana, sobretot si eren de volta o de falsa cúpula. No eren de grans dimensions en aquestes construccions, les suficients per passar l’animal i evitar el traspàs de temperatures. La majoria és trobaven orientades al sud o a l’est i així aprofitar la llum i el sol. Alguns cops sobre la porta si col·loca lloses primes , que a manera de ràfec, evitava que l’aigua de pluja si escorregués ran de la paret i la malmetés, i tenia també una funció estètica. Quan les cabanes eren de teula l’obertura de la porta solia ser més gran, molts cops de dues fulles.


-Llinda de la porta, data de construcció i rellotge de sol: la llinda es el component estructural horitzontal que descansa sobre les muntants i que permet obrir forats en els murs de la cabana per conformar portes i finestres. Generalment són de pedra, encara que també n’hi havia de bigues de fusta. Aquestes suportaven directament el pes de la paret superior o amb disposicions d’arc superiors el minimitzaven traslladant-lo als laterals. A la llinda era on hi esculpia dades sobre la construcció de la cabana, per desgràcia no era una practica habitual. Un accessori complementari que apareix a les parets de la cabana es el rellotge de sol, de construcció senzilla, marcaven les hores més importants pel pagès i les seves feines al tros.



Altres elements singular importants que, alguns casos n’aprofundirem l’explicació en altres articles, eren el safareigs, les piques de pedra, els pous, les cisternes, els abeuradors, les basses, els contraforts, els corrals i tancaments, els recers, els paravents, els llenyers i fins i tot l’arbre de companyia.